Teories de la motivació: Herzberg, McClelland, Vroom i més

Teoria bifactorial de Herzberg

Expliqueu la teoria bifactorial de Herzberg?
La teoria bifactorial que va desenvolupar Frederick Herzberg el 1976 parteix de la idea que els treballadors mantenen un equilibri entre la satisfacció i la insatisfacció davant de les seves tasques. Proposa dos tipus de factors que influeixen en la motivació:

• Factors higiènics: són elements que envolten l'activitat laboral però que són extrínsecs al contingut de la feina. La seva absència o inadequació constitueix la causa principal de descontentament.
• Factors motivacionals: són factors intrínsecs relacionats amb el contingut del treball (per exemple el reconeixement, la responsabilitat, el desenvolupament personal). Aquests factors són la causa principal de satisfacció laboral quan estan presents.

Teoria de les necessitats apreses de McClelland

En què es basa la teoria de les necessitats apreses de McClelland?
Es fonamenta en el fet que bona part de les necessitats humanes s'aprenen en la infantesa i estan relacionades amb l'entorn social i cultural. Els diferents contextos fan que cada individu aprengui models de conducta diferents i, en conseqüència, manifesti intensitats diverses per a cadascuna de les necessitats.

Segons McClelland, quins són els impulsos a partir dels quals actua l'ésser humà?

• Motivació d'èxit: impuls per obtenir els millors resultats possibles en les activitats que es realitzen.
• Motivació d'afiliació: impuls per establir o mantenir relacions cordials i estretes amb altres persones.
• Motivació per la competència: impuls per aconseguir l'excel·lència en el treball, realitzant tasques d'alta qualitat.
• Motivació pel poder: impuls per controlar mitjans, influir en persones i modificar situacions.

Teoria de l'esforç i la motivació de Vroom

Segons Vroom, de què depèn la motivació dels treballadors?
La motivació dels treballadors depèn de la intensitat amb la qual es desitja assolir un objectiu i de la probabilitat que hi ha d'aconseguir-lo.

Segons Vroom, de què depèn l'esforç d'una persona a la feina?

• La probabilitat d'obtenir un nivell determinat d'execució o rendiment.
• La recompensa que es pot obtenir amb aquest nivell d'execució.
• La importància que l'individu assigna tant a l'execució com a la recompensa.

Teoria de la finalitat de Locke: reptes actuals

Quins reptes planteja, actualment, la teoria de la finalitat de Locke?

• Definir amb precisió i veracitat les fites que es pretenen assolir.
• Adequar aquestes fites als coneixements, habilitats i actituds dels treballadors.
• Procurar que els treballadors acceptin conscientment les fites i se sentin implicats en el seu assoliment.

Teoria de l'equitat d'Adams

Expliqueu la teoria de l'equitat d'Adams.
Aquest autor sosté que els individus estableixen comparacions entre les contribucions que realitzen i les retribucions que obtenen de l'empresa i, alhora, amb les dels companys de feina. Segons aquesta teoria, les persones se senten motivades quan hi ha un equilibri entre l'esforç realitzat i la recompensa rebuda, i quan no existeixen diferències significatives respecte al que perceben altres amb la mateixa ocupació.

Automotivació i autoestima

Expliqueu la relació que hi ha entre automotivació i autoestima.
L'automotivació i l'autoestima estan estretament relacionades: l'automotivació potencia l'assoliment d'objectius i el desenvolupament personal, cosa que contribueix a una autoestima més alta. Alhora, una autoestima saludable facilita la capacitat d'automotivació. No podem sostenir una autoestima alta si no treballem activament la nostra automotivació.

Actitud proactiva i reactiva

Què és una actitud proactiva? I una de reactiva?

• La proactivitat és una actitud en què la persona assumeix el control dels seus actes de forma activa, prenent la iniciativa per al desenvolupament d'accions creatives i audaces i assumint la responsabilitat dels resultats. Aquest tipus de comportament genera millores a nivell personal i professional.
• Les persones reactives reaccionen davant els estímuls que reben; actuen en funció del context i de les accions dels altres. Per exemple, una persona proactiva pot dissenyar un programa de televisió i, com a conseqüència, moltes persones reactives passaran les tardes assegudes a la seva butaca veient el programa.