Teories de la Motivació Laboral: Anàlisi i Assertivitat

Teories de Procés

Teoria de l'Expectativa (Vroom, 1964)

La motivació d'una persona en l'entorn laboral depèn dels objectius que vol aconseguir en la seva feina i de les probabilitats d'arribar a aconseguir-los. Incideix en la percepció subjectiva del treballador i la personalitat de la seva forma d'actuar o treballar, comportant la concentració. El resultat final no només dependrà de l'esforç realitzat per la persona, també influeixen variables externes al treballador que no pot controlar.

Teoria de la Finalitat (Locke, 1968)

El treballador demostra en el lloc de treball un acte conscient i el seu nivell de dificultat dels objectius que es proposi aconseguir-los.

Teoria de la Justícia Laboral (Adams, 1965)

Les persones comparen la relació entre els esforços que realitzen per aconseguir objectius i les recompenses obtingudes. Compara la recompensa que obté individualment amb la dels seus companys dins de l'empresa o treballadors d'altres empreses de la competència.

L'Assertivitat (com element automotivador)

És la capacitat d'expressar els seus sentiments, actituds, desitjos i opinions per a cada situació, respectant les conductes i opinions dels demés i resolent adequadament els possibles problemes que puguin sorgir. Una persona assertiva ha de ser:

• Mostrar satisfacció amb la seva feina.
• Comunicar la seva disconformitat quan existeix i buscar solucions.
• Prendre iniciativa quan sigui necessari.
• Fer-se responsable dels actes.

Teories de Contingut

Donen molta importància als factors de la personalitat humana. Tracten d'analitzar les necessitats i esforços relacionats amb l'actuació de les persones en l'entorn laboral.

Teoria de la Jerarquia de Necessitats (Maslow, 1963)

Motivació: conjunt de necessitats de l'individu jerarquitzades en forma de piràmide segons la importància de cada persona. A la part inferior de la piràmide se situen les necessitats bàsiques de l'individu i en el nivell superior se situen les últimes aspiracions. (Piràmide: 1. Autorealització, 2. Necessitats d'estima, 3. Necessitats socials, 4. Necessitats fisiològiques bàsiques).

• Necessitats fisiològiques: imprescindibles per a la supervivència humana (alimentar-se, set).
• Necessitats de seguretat: estabilitat laboral.
• Necessitats socials: les persones necessiten formar part d'un grup social, relacionar-se i fer amistat.
• Necessitats d'autorealització: les persones intenten desenvolupar tot el seu potencial de creativitat i talent.

Teoria Bifactorial (Herzberg, 1976)

Dos factors:

1. Factors d'higiene: es donen en l'entorn en què les persones desenvolupen la seva feina, són externs a la mateixa i estan associats a la insatisfacció (condicions de feina, sous, salaris, relació amb els companys, cultura d'empresa).
2. Factors motivadors: se centren en el contingut del treball, en les tasques que es desenvolupen. Són interns a la feina i són la causa principal de satisfacció (reconeixement, responsabilitats).

Teoria de la Necessitat Apresa (McClelland, 1989)

Moltes de les necessitats dels individus s'aprenen o s'adquireixen en la seva interacció amb l'àmbit social i cultural. Es troben persones amb diferents graus de necessitats en funció de les conductes. McClelland denomina motivació a aquella necessitat que determina la forma de comportar-se.