Teories sobre el moviment de la litosfera i proves científiques

🌍 Teories sobre el moviment de la litosfera

Resum: Principals teories i mecanismes que expliquen el moviment de la litosfera.

🧩 Teoria de la deriva continental (Wegener, 1912)

• Idees principals:
  • Els continents es desplacen «flotant» sobre la superfície terrestre.
  • En moure’s, arrosseguen sediments marins, que s’acumulen i es pleguen, formant serralades.
• Proves que ho demostren:
  • Geogràfiques: Els continents encaixen com peces d’un puzle (p. ex., Sud-amèrica i Àfrica).
  • Geològiques: Rocs de la mateixa edat i composició a continents ara separats.
  • Paleontològiques i paleoclimàtiques: Fòssils i climes similars a continents diferents.
• Problema: Wegener no va poder explicar què feia moure els continents; per això la comunitat científica no va acceptar la teoria inicialment.

🌊 Teoria de l’expansió dels fons oceànics (Hess, 1962)

• Idea principal:

  A les dorsals oceàniques (grans serralades submarines) surt magma del mantell. Aquest magma es refreda i forma nova escorça oceànica, que es va separant a banda i banda de la dorsal.

• Proves:
  • Bandes simètriques d’inversió de polaritat magnètica a banda i banda de les dorsals.
  • Com més lluny de la dorsal, més antigues són les roques.
  • L’edat màxima dels fons oceànics és d’uns 180 milions d’anys.
• Importància:

  Aquesta teoria aporta una força motriu al moviment de les plaques: l’emissió de materials a les dorsals fa que les plaques es mouen.

🌋 Cicle de Wilson (Tuzo Wilson)

Explica com es formen, evolucionen i desapareixen els oceans i les plaques:

1. Fase de dom tèrmic: el mantell puja i eleva la litosfera.
2. Fase de rift: la litosfera es fractura (p. ex., rift africà).
3. Fase de mar estret: apareix una vall que es transforma en mar (p. ex., mar Roig).
4. Fase d’oceà tipus Atlàntic: el rift creix i es converteix en un oceà gran.
5. Fase d’oceà tipus Pacífic: l’oceà comença a tancar-se; es formen zones de subducció.
6. Fase de col·lisió tipus andina: xoc entre plaques oceàniques i continentals (p. ex., Andes).
7. Fase de col·lisió tipus himàlaia: xoc de plaques continentals (p. ex., Himàlaia).

🪨 Deformacions de la litosfera

Les plaques es mouen i creen deformacions a les roques segons el tipus d’esforç:

• Esforços compressius (apreten):
  • Rocs rígids → es fracturen → falles inverses, encavalcaments.
  • Rocs més profunds → es pleguen (plecs) o es metamorfosen.
• Esforços distensius (estiren):
  • Creen falles normals, rifts i fractures.

Tipus de deformació:

• Elàstica: el material recupera la forma.
• Plàstica: el material es deforma i no torna a la forma inicial.
• Fràgil: el material es trenca.