Teories de l'origen de la vida i l'evolució

Hipòtesis principals

Hipòtesi principal

La vida va aparèixer a la Terra durant la primera etapa de la seva història, fa més de 3.500 milions d'anys. Els científics creuen que els primers éssers vius eren d'organització simple i la resta d'organismes que han existit i que existeixen en procedeixen per evolució.

Hipòtesi de la panspèrmia

Es basa en què diminutes formes de vida, que van escapar d'un planeta, van ser transportades a través de la llum o altres factors i van inocular vida a diferents zones de la galàxia. S'afirma que la vida va ser sembrada a la Terra i també a alguns altres planetes per éssers intel·ligents que procedien d'altres sistemes solars que havien aconseguit un grau d'evolució avançat.

Hipòtesi d'Oparin

Ja que es diu que la Terra té uns 4.600 milions d'anys i que els fòssils més antics en tenen 3.500, lògicament van haver de passar uns milions d'anys perquè es comencés a formar la vida. La primera etapa va ser la formació de molècules orgàniques a partir de materials de la Terra primitiva. Per a això, van haver-hi precursors químics com el metà, l'amoníac, l'àcid sulfúric, el vapor d'aigua i altres. És essencial la manca d'oxigen, un gas que destruïa les molècules orgàniques i impedia la formació d'agregats moleculars complexos. També van ser necessàries fonts d'energia com la radiació ultraviolada, les descàrregues elèctriques de l'atmosfera, l'energia alliberada pels minerals radioactius i la calor emesa pels volcans en activitat. Quan la superfície de la Terra es va refredar, la condensació del vapor va crear els oceans i els compostos es van dissoldre en aigua, i això va produir el que s'anomena brou primordial.

Experiment de Miller

Comprova la hipòtesi d'Oparin a través d'un aparell que reproduïa les condicions de la Terra primitiva, on es feia bullir aigua amb metà, amoníac i hidrogen i es sotmetia la mescla a descàrregues elèctriques que simulaven la radiació solar. Després es va extreure el líquid resultant i es van trobar molècules orgàniques, entre elles aminoàcids. Canviant les condicions experimentals i la mescla de gasos, van obtenir nucleòtids.

Teories de l'evolució

Concepció d'Aristòtil i Plató

Compartien una visió estàtica de l'univers i les seves idees, incorporades al pensament cristià, presenten una imatge fixista com la que recull la narració del Gènesi. La creença en la invariabilitat de les espècies, suposadament creades a l'inici dels temps, va perdurar en el pensament occidental fins al segle XIX.

Creacions successives

Segons aquesta teoria, la Terra hauria estat poblada per una successió de flores i faunes independents entre si, producte d'una sèrie d'actes creadors seguits d'anihilacions catastròfiques, l'últim dels quals hauria estat el diluvi universal. Es va establir que l'edat de la Terra podia ser d'uns 70.000 anys i es van comptabilitzar unes 27 creacions diferents.

L'error de Lamarck

Tot i que exposava hipòtesis molt imaginatives, no hi podia aportar evidències capaces de confirmar-les. A més, s'enfrontava a les idees fixistes. Tots els intents per demostrar l'herència de caràcters adquirits, que és un argument cabdal de la teoria, han fracassat.

Lluita per l'existència

És la teoria de Darwin. Els supervivents són els que triomfen en la competència per sobreviure. La lluita per l'existència presta a malentesos i és per això que es considera més encertada l'expressió supervivència dels més aptes o dels més ben adaptats a l'entorn.

Origen de les variacions

Darwin pensava que la majoria de les variacions podien ser heretades i va arribar a admetre, com Lamarck, l'herència dels caràcters adquirits, sense que això, però, constituís l'eix de la seva teoria. Les variacions poden ser heretades o degudes al medi ambient, que s'anomenen mutacions.

Diferència entre mutació i modificació per l'ambient

Les mutacions poden ser heretades perquè són degudes a modificacions en els gens i sempre es produeixen a l'atzar, amb independència de la possibilitat de causar un benefici o un perjudici a l'organisme i a la seva descendència. En canvi, els organismes no poden de cap manera modificar la informació que contenen els seus gens i només per mitjà de la ciència seria possible saber quins nucleòtids o cromosomes caldria canviar per produir l'efecte volgut.