Teories polítiques i formes d'Estat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB
Thomas Hobbes (s. XVII)
Hobbes creu que en un estat de naturalesa, els éssers humans estarien abocats a una guerra de tots contra tots - "l'home és un llop per a l'home". Només podrien sortir d'aquesta perillosa situació mitjançant un pacte social pel qual els individus, en pro de garantir la pau social i l'absència de conflictes, acaben cedint tots els seus drets al sobirà.
John Locke
Parteix d'una concepció en la qual, en l'estat de naturalesa ja regeix una certa llei natural que porta als humans a reconèixer els altres com a lliures i independents i amb drets inviolables. L'Estat naixeria com a fruit d'un pacte basat en la voluntat dels individus per assegurar i garantir el gaudi dels seus drets.
Jean-Jacques Rousseau
Té una concepció positiva de l'ésser humà en estat de naturalesa, és a dir, sense viure en societat: és un ésser pacífic i bondadós. Però l'escassetat de recursos porta al fet que uns s'apropiïn dels béns, s'iniciï la propietat privada i es generin les desigualtats i la dominació.
Rawls
Insisteix en què, més enllà dels tipus d'Estats en què vivim, un Estat que aspirés a ser just, hauria de respectar un pacte o un contracte hipotètic fonamentat plenament en principis de justícia.
Anarquisme
L'Estat, per als anarquistes, com Bakunin, es converteix sempre en un instrument d'opressió de la classe social dominant.
Formes preestatals
- Imperis d'Orient Pròxim
- L'Estat a Grècia i Roma
- Estats feudals medievals
- Estats monàrquics moderns
Monarquies autoritàries
- Despotisme il·lustrat
Estats totalitaris
- Unipartidisme: només s'admet un partit
- Anul·lació de les llibertats individuals en pro del projecte col·lectiu
- Imposició d'una ideologia uniforme en el teixit social
- Estat policial que controla aspectes de la vida privada de la ciutadania
Estats democràtics de Dret
- Sobirania popular
- Universalitat del sufragi
- Sistema de partits
- Una Constitució
- Imperi de la llei
- Divisió formal i funcional de poders (legislatiu, executiu i judicial)
- Fiscalització de l'Administració
- Respecte constitucional als drets i llibertats fonamentals
L'Estat democràtic i social de Dret
- Assistència sanitària
- Educació i cultura
- Treball
- Habitatge
- Seguretat social
- Pensions
Aristòtil
L'ésser humà, en estar dotat de llenguatge, és un animal social per naturalesa i que sense viure en la polis no podria arribar a desenvolupar les seves capacitats naturals.
Sant Tomàs d'Aquino (s. XIII)
Seguint les concepcions d'Aristòtil, interpretades sota un punt de vista cristià, Sant Tomàs d'Aquino afirma també que només en el marc de l'Estat l'ésser humà pot realitzar la seva aspiració natural al bé comú.
Hegel (s. XIX)
Per a Hegel l'Estat encarna la realitat suprema humana, l'aspiració natural a la universalitat, a una comunitat lliure d'éssers humans regits per la raó. Estat: poder centralitzat (conjunt d'òrgans polítics, administratius i jurídics) que exerceix l'autoritat capacitada per a manar i prohibir amb recurs a la força.