Teories Sociològiques Clàssiques i Contemporànies: Anàlisi i Evolució

Auguste Comte i la Llei dels Tres Estadis

Estadi Teològic

Els homes, desarmats i desvalguts enfront de la realitat, es deixen enganyar per les quimeres religioses per satisfer necessitats afectives.

Estadi Metafísic

La situació millora, però persisteix la negació a acceptar que no són ells els qui posseeixen la veritat.

Estadi Positiu

Finalment, s'assoleix l'estadi on el coneixement científic esdevé possible.

Karl Marx i el Conflicte de Classes

El conflicte principal rau en el fet que el capitalisme és un sistema de producció on els propietaris del capital són la classe dominant, i el proletariat, la classe dominada.

El fet econòmic enfronta de manera conflictiva dues classes socials: la burgesia i el proletariat, i aquest conflicte és la causa del desenvolupament històric.

Émile Durkheim i l'Anomia

L'anomia, etimològicament, significa "sense normes". A les societats modernes, les normes i els valors tradicionals són bandejats sense ser substituïts per uns altres. El fet més rellevant de les societats modernes és la divisió del treball.

Per a Durkheim, hi ha anomia quan no hi ha normes clares que ens guiïn en àrees concretes de la vida social.

Max Weber i els Processos de Burocratització

La burocràcia és l'única forma d'organització eficaç dels grups molt nombrosos.

L'Escola de Frankfurt i la Teoria Crítica

Els representants més importants de l'Escola de Frankfurt són: Walter Benjamin, Herbert Marcuse, Theodor Adorno i Jürgen Habermas. Se centraren en la sociologia marxista.

Rep el nom de "teoria" perquè pretén clarificar racionalment l'estructura de la societat industrialitzada, i "crítica" perquè vol remarcar les conseqüències negatives amb què aquesta ha impregnat la vida humana i la cultura.

L'Estructural Funcionalisme

Des de la perspectiva funcionalista, per tal d'estudiar qualsevol societat, s'ha d'analitzar cadascuna de les seves institucions o 'parts', les quals es combinen per assegurar-ne la continuïtat en el temps.

Merton diferencia entre: funcions manifestes (conegudes pels participants) i funcions latents (conseqüències desconegudes).

L'Interaccionisme Simbòlic

L'interaccionisme simbòlic se centra en l'anàlisi dels components subjectius de la sociabilitat, és a dir, en el significat de la interacció i del llenguatge.

• Els elements de la vida social i cultural són el resultat de les interaccions socials, és a dir, de la comunicació entre dues o més persones.
• La interacció només es dóna entre persones, que són les que negocien contínuament el significat de les coses.