Teories Sociològiques Clàssiques: Funcionalisme, Dominació i Educació

T.1: Ciutadania, Democràcia i Canvi Social

Democràcia, ciutadania, dr. humans. Els drets humans (progrés i lluites socials: Rev. Francesa) es classifiquen en tres tipus: civils, econòmics i de tercera generació. L'exclusió social (estigma = amenaça i pressió social) afecta persones diferents de la majoria, amb formes de vida diferents (ex: gais). L'Estat del benestar (després de la 2a Guerra Mundial, redistribució de béns) implica que els ciutadans assumeixen drets i deures. El treball no és l'únic mètode d'inclusió. La democràcia liberal (Martínez Solans) busca canviar el sistema (El govern del poble: Opció per un nou segle) i instaura la democràcia participativa, on s'escolten les minories.

Igualtat i llibertat. Canvi social i tecnològic: des-tradicionalització del sistema, societat de consum i massificació de la producció, noves tecnologies (Stuart Hall: reconstrucció de la producció en sèrie i consum a gran escala), individualisme, aïllament, nihilisme, vida social fragmentada, expansió dels mitjans de comunicació i societat en xarxa, creació de noves identitats, liquiditat (Bauman: noves identitats degut a l'enfonsament de les institucions modernes), treball especialitzat, món global, caiguda del Mur de Berlín i unipolarització del món, grans migracions, noves tecnologies, TV.

T.2: Perspectiva Funcionalista de Durkheim

2.1 El paper de l'educació en la societat industrial

Durkheim, primer sociòleg de l'educació. Societat industrial: l'educació ha de cobrir els llocs de treball. Solidaritat mecànica: la que es donava en societats primitives: els membres comparteixen creences, alta cohesió, caràcter religiós. Diferenciació interna nul·la. Solidaritat orgànica: societats modernes amb especialització de funcions, diferenciació de professions, interdependència.

2.2 Educació i cohesió social

Societat tradicional: educació per a les feines de la llar i la terra, religió harmonitzadora. L'escola com a mitjà moral, procés de socialització, cohesió i integració, formadora de ciutadans, model ideal d'home, universal per a tothom, creació d'éssers socials (no li interessaven els marges).

2.3 Teoria de la dominació de Max Weber

Historiador i sociòleg alemany. Acció social: conducta humana amb sentit i dirigida a un acte cap a la conducta d'una altra persona (cap a la societat) = element constitutiu social. Weber busca interpretar l'acció social (comprendre realitats i relacions inter-individuals). Weber: pare de la sociologia comprensiva. Metodologia weber: procés de racionalització. Racionalització: tot saber empíric (experimental), capacitat de predicció i domini instrumental i organitzatiu.

Teoria de l'estratificació

Tres estats: classe (atribut econòmic vinculat al mercat), estatus (atribut social i subjectiu, valoració d'altres de la posició d'un individu), partit (atribut polític). Aportacions de Weber a l'estudi sociològic de l'educació:

• L'escola com a aparell de dominació ideològica en homologia amb l'església.
• Tipus de dominació legítima: carismàtica, tradicional i legal.
• Tipus d'educació (Weber): carismàtica, humanística i especialitzada.
• Establiment de correspondència entre tipus d'educació i els grups d'estatus.
• Relacions de l'escola com a organització amb funcionament racional de l'educació especialitzada (pròpia de la dominació legal: reglaments i professors funcionaris).
• Educació i religió formen un camp de pensament com a institució.

Teoria del poder i la dominació

L'església domina la gent amb aparells de coacció psíquica = violència simbòlica (Bourdieu). Associacions hierocràtiques: coacció psíquica per béns exteriors (escola, família, església). Dominació = inculcació d'hàbits. Noció de cultura legítima (l'escola imposa una única cultura com a legítima). Tres tipus de dominació:

• Carismàtica: seguir les qualitats del líder.
• Dominació tradicional: descansa en la creença de les tradicions.
• Dominació legal: creença en la legalitat.

Diferències entre carismàtica, humanística i especialitzada: objectius del subjecte i la posició que volen, continguts culturals que es volen transmetre, tècniques de transmissió que s'utilitzen. Tipus ideal:

• Carismàtic: desperta carisma, capacitat moral d'una persona per guiar o inspirar els altres sense coacció.
• Humanístic: cultivar l'estil de vida de l'home de cultura.
• Burocràtic o especialitzat: instruir el funcionari, l'expert.

Aquests tres produeixen: jerarquització interna, triomf de la lògica credencialista, subsistència de la cultura intel·lectual i creativa, fragmentació de la cultura i ascens social de l'expert.

Funcions socials de l'escola

Respon a necessitats específiques de la societat, necessita actualitzar-se. Reformes educatives: incideixen en l'estructura social i determinen canvis futurs, aposten per: escola de qualitat (personal format), accés de tota la població (pública), objectiu: disminuir diferències de posicions socials. Model espanyol: compensa diferències amb beques i ajudes. Funcions: custòdia, cohesió social i construcció d'identitats, formació per al treball i distribució de posicions socials.