Teories Sociològiques: Parsons, Merton, Escola de Chicago i Més
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 24,3 KB
Talcott Parsons
Desenvolupa una macro teoria que busca respondre a la pregunta de Hobbes: "Com pot mantenir-se una societat si cadascun dels seus membres persegueix els seus objectius? Si cadascú persegueix el seu propi benefici, què fa que la societat es mantingui unida?"
Els individus no són actors ni éssers absolutament lliures, tampoc purs mecanismes que reaccionen automàticament davant estímuls externs. No podem entendre per què neixen certes preguntes sociològiques si no coneixem el context. No us heu de fixar en el conflicte sinó en l'ordre. Parsons intenta respondre per què hi ha ordre.
Importància de les normes:
Els 4 Subsistemes de Parsons
Parsons identifica quatre subsistemes que ajuden a entendre per què es manté la societat:
- Cultural (orientació de valor o pautes culturals): Latència (manteniment de pautes i valors).
- Social (sistemes de rols institucionalitzats): Integració (canalització de conflictes).
- Personalitat (orientacions motivacionals): Assoliment de fins (motivació).
- Orgànic (disposicions de necessitats de l'organisme): Adaptació (a l'entorn material).
Ens socialitzen perquè vulguem obeir les normes d'una societat, no només perquè les obeïm, sinó que vulguem obeir-les.
El sistema social és, per a Parsons, un conjunt de rols institucionalitzats. Quan les interaccions s'institucionalitzen, existeix un sistema social, i per mantenir-lo, és necessari la socialització i el control social.
Robert K. Merton
Alumne de Parsons. Intenta respondre a totes les crítiques que es fan al funcionalisme.
Objectius de Merton
- Abandonar la confusió epistemològica entre intencions i funcions.
- Adaptar el funcionalisme a les societats modernes i complexes.
- Depurar el funcionalisme a la teoria funcionalista.
Crítica als Dogmes Funcionalistes
- Postulat de la unitat funcional: Sosté que la societat és una unitat funcional i que totes les seves parts estan integrades i ben equilibrades. Hi ha elements funcionals i disfuncionals, i altres que manquen de funcionalitat. Una cosa pot ser funcional per a una part de la societat i disfuncional per a una altra.
- Postulat del funcionalisme universal: Tots els elements culturals i pràctiques socials són funcionals. Funcional o disfuncional per a qui? I per a què? No tot és funcional. Balanç net de les conseqüències funcionals (funcions menys disfuncions).
- Postulat de la indispensabilitat: Tota societat depèn de certs requisits funcionals universals i només determinades pràctiques o elements culturals poden complir aquestes funcions. Que la funció sigui indispensable no vol dir que les institucions que la compleixen siguin invariables.
Funcions Manifestes i Latents
- Funcions manifestes: Aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat, reconegudes i desitjades per les persones o grups implicats. (Funcions reconegudes i desitjades). Ex: Dansa de la pluja o fer regals per satisfer a l'altre.
- Funcions latents: Són aquelles que contribueixen a l'adaptació social o a altres objectius, però no són desitjades o reconegudes per la societat o el grup. Atribueixen sentit a allò que podria semblar irracional, aprofundeixen en la generació de coneixement contraintuïtiu i eviten judicis morals precipitats. Ex: Fer regals per generar un vincle i lleialtat; quan un amic fa regals al teu fill, et sents compromès a fer-li'n tu també.
Teories de Rang Mitjà
Segons Merton, cal evitar les grans teories sobre la societat i la teoria sense empíria. Són teories que no pretenen explicar-ho tot, sinó una part petita. Es poden analitzar millor empíricament, perquè les de Parsons són massa àmplies.
- Teoria de la desviació: Merton intenta estudiar la relació entre finalitats i mitjans per aconseguir-les. Cinc models: conformitat, innovació, ritualisme, retraïment i rebel·lió.
- Teoria dels grups de referència: Teoria fruit de la serendipitat (busques una cosa i en trobes una altra). Grup de referència i el sentiment de frustració relativa.
- Sociologia de la ciència: Primer sociòleg de la ciència.
- Profecia autocomplerta: Parteix d'una definició falsa de la situació, però que genera un nou comportament que fa que la falsa concepció inicial de la situació es torni vertadera.
Escola de Chicago
Ubicats a Chicago, en una societat dels EUA que no té res a veure amb una societat europea. Immigració i concentració urbana.
Època de canvi de cicle amb gran importància de dues idees: com es crea una ciutat des de zero i la problemàtica de les migracions.
Primera Generació
William Thomas
Allò definit com a real en un determinat context és real en les seves conseqüències.
El pagès polonès (Thomas i Znaniecki): El comportament i el canvi social han de ser entesos com el resultat de la interacció contínua entre consciència individual i realitat social. Per entendre la realitat social, és estrictament necessari entendre el significat subjectiu que els individus atribueixen a les seves accions.
Descobriments: La importància de la definició de la situació i que el canvi social és el resultat de la interacció permanent entre la consciència individual i la realitat social.
Teories Hermenèutiques
No parteixen de l'anàlisi de les grans estructures socials, sinó de les interaccions entre les persones en diferents contextos socials. El seu origen és un conjunt de teories de nivell micro des de les quals s'analitza com els actors doten de significat el món que els envolta.
George Herbert Mead
La teoria de l'acció: El self humà és capaç d'organitzar la seva conducta des d'una perspectiva social gràcies als seus mecanismes de comunicació: intersubjectivitat, comunicació i diàleg entre individu i societat. Unitat fonamental de la teoria: l'acte social, que implica cooperació de dos o més individus respecte a un objecte social.
El self és la consciència que adquireix un de si mateix en la seva interacció amb els altres, on hi juga un paper primordial la comunicació, el món simbòlic que es construeix de nen.
Tercera Generació
Blumer
Interaccionisme simbòlic: Vivim en un ambient simbòlic i físic alhora, i som nosaltres qui construïm els significats del món i de les nostres accions amb l'ajuda dels símbols. Gràcies a aquests símbols "significants" tenim la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre.
El pensament és l'avaluació de l'acció i un acte és una interacció contínua entre el "jo" i el "mi". Bases de l'interaccionisme:
- Els humans actuem respecte de les coses sobre la base de les seves significacions.
- La significació d'aquestes coses deriva, o sorgeix, de la interacció social que un individu té amb la resta d'actors.
- Les significacions comporten un procés d'interpretació reflexiu, autoreflexiu i relacional.
Cal remarcar el caràcter dinàmic de la relació entre individu i societat, així com la importància del llenguatge.
Erving Goffman
L'objecte principal d'estudi en Goffman són les intervencions (el que passa quan almenys dos individus es troben en presència de l'altre). Ús de metàfores diverses: la societat com a teatre, com a espai de joc, com a conjunt de rituals i la perspectiva cinematogràfica per a l'anàlisi de les societats.
1. Metàfora Teatral
L'ésser humà com a actor que porta a terme una representació enfront d'un públic i adopta expressions per tal de controlar les impressions d'aquest públic. Les eines per dur a terme el control de les impressions són: expressions explícites, expressions indirectes, objectes i medi.
L'objectiu de l'actor és proposar una definició de la situació estable i que no provoqui cap ruptura. Hi ha vegades que la definim nosaltres o altres que ens sentim influenciats pels altres. L'actor ha d'utilitzar la seva façana personal.
La nota discordant: Trencament de la situació (nivell d'interacció, personal).
Tècniques protectores: Per evitar disrupció (picar a la porta).
Intercanvis correctors: Intentar normalitzar una situació de ruptura.
Estigma: Individu que presenta un atribut que el desqualifica en la interacció amb els altres. Qualitat relativa, relacional i contextual de l'estigma. Exemples d'estigma: malaltia mental, deformitat...
2. Paper de Regles i Rituals
L'individu és una seqüència de rols. El rol està limitat per l'equip i la regió (lloc limitat per barreres de percepció), important per mantenir una definició de la situació.
La interacció és un ordre social format per regles i rituals. Hi ha regles substantives (no robar) i cerimonials (tenen a veure amb l'etiqueta, ex: respectar regles en un tanatori).
Importància de la deferència: Jo no m'adhereixo a les regles, però per deferència les compleixo.
Institucions totals: Un lloc de residència i treball on un gran nombre de persones en igual situació, aïllats de la societat per un gran període de temps, comparteixen una rutina diària administrada formalment (presó). Aquesta inclou: discontinuïtat respecte a l'exterior, s'encarrega de les necessitats, protocols de funcionament, poc contacte entre reclusos i supervisors. Les institucions socials provoquen una destrucció de la idea dels reclusos.
Alfred Schutz
L'objecte d'estudi és el món en la vida quotidiana, i el coneixement que adquirim cada dia. El coneixement del món de la vida és un coneixement bàsic per aprendre a viure.
Objectius: Entendre com els fenòmens humans són experimentats en la consciència i com se'ls atribueix sentit. El coneixement del món de la vida s'organitza en forma de magatzem de coneixements (Dropbox).
La gent està permanentment atribuint significat al món que l'envolta en interacció amb els seus coetanis i, nosaltres els científics, volem donar sentit a aquest procés de construcció de sentit. Dificultat, per tant, d'estudiar els propis humans, degut a la dificultat per fer interpretacions sobre els iguals.
El procés de tipificació aporta una manera d'identificar, classificar i comparar diferents models d'acció social i interacció, a partir de diferents criteris.
Berger i Luckmann
Paradoxa de la dialèctica social: La societat és el resultat de l'acció humana i l'acció humana la duen a terme els homes i dones que viuen en societat.
Procés de construcció social: Els éssers humans, en tant que actuen i estereotipen un seguit de conductes, institueixen un món, el món social, que al mateix temps els conforma i també dóna forma als que s'incorporen de nou en aquest món.
- Externalització: La cultura supleix l'instint i el llenguatge com a eina fonamental.
- Objectivació: El món que anem produint es converteix en quelcom "exterior" i pren el caràcter de realitat objectiva.
- Interiorització: Els productes que socialment hem fabricat passen a ser part integrant de la nostra personalitat.
Les institucions són un patró de comportament que proporciona mecanismes i maneres de fer mitjançant els quals la conducta humana esdevé moderna. Serveixen per organitzar la solució dels problemes humans fonamentals per no haver de generar noves solucions cada vegada. Alliberen l'individu de la responsabilitat de decidir. Fem cas perquè fem veure a l'individu que aquestes pautes són les úniques possibles.
Legitimitat: Les coses són com són, però a més, han de ser així. És una creença compartida per la majoria d'individus que un ordre de coses és vàlid i correcte.
Procés d'institucionalització: Rol i rutines. El rol és una resposta tipificada a una expectativa igualment tipificada. Les institucions s'encarnen en l'experiència humana mitjançant els rols. Des d'aquesta perspectiva, els rols representen l'ordre institucional. L'exercici de qualsevol rol va lligat a una certa identitat. La persona és com un repertori de rols, cadascun dels quals va proveït d'una identitat determinada. La biografia de la persona és com una seqüència ininterrompuda d'actuacions i representacions.
Dialèctica social: Som productes i productors de la societat. Dues opcions: Convertir-nos en col·laboradors de la nostra captivitat social o sabotejadors d'aquesta captivitat social.
Garfinkel
Etnometodologia: Es fixa en la metodologia que emprem per viure en comunitat. Parteix de la mateixa tesi que Parsons però influenciada per Schutz. Intenta demostrar que les persones no són idiotes. Definició formal d'etnometodologia: "Corpus de coneixement de sentit comú i de la gamma de procediments i consideracions (mètodes) mitjançant els quals els membres corrents de la societat donen sentit a les circumstàncies en les quals es troben, així com troben el camí a seguir en aquestes circumstàncies i actuen en conseqüència". L'estudi dels "mètodes" que els éssers humans utilitzem per viure en comunitat de forma competent, viable i satisfactòria.
Trets principals: Reflexivitat – Els humans tenen capacitat de reflexió, podem justificar el que fem. No actuem com a robots. Hem d'estar atents a no dir que l'individu ho dóna tot per descomptat i per això no té capacitat de reflexió. Indexicalitat – Tot té sentit en funció del context en el qual es troba. El cercle hermenèutic – Tot és una mena de cercle. El context dóna sentit a les accions, però alhora les accions donen sentit al context, i nosaltres també donem sentit al context. El meu context té sentit a partir de les meves accions. Les investigacions empíriques: Mètode d'interpretació documental i la sessió d'orientació. La reproducció dels marcs de referència – Quan actuem a la realitat, reproduïm marcs de referència.
Confiança en la institució. Ex: Alumnes a la sessió psicològica-orientativa i el psicòleg diu sí o no de forma preestablerta, no se n'adonen. L'incompliment de les normes i el cas dels fills convidats. Lleialtat emocional. Tenim una certa lleialtat a les normes. Por a la nota discordant. Si algú em diu que som molt amics, però no et trucaré mai més, m'enfadaré. Lleialtat a com es fan les coses; sempre ha estat així. Per què s'enfaden les mares quan els fills fan de convidats? Normal i desviat. Comportament normal o desviat. Què succeeix en un experiment de ruptura? En els experiments de ruptura es viola la realitat social amb l'objectiu d'il·luminar o aclarir els mètodes que utilitzem les persones per construir o reconstruir la realitat social. Els experiments volen contribuir a revelar, a fer visible, un complex finíssim i subtilíssim teixit de pressupòsits normatius donats per descomptat (taken for granted) i expectatives morals de fons (background expectancies), que en circumstàncies normals o problemàtiques, romanen en estat invisible, pel fet que el seu caràcter, a la vegada, massivament omnipresent, implícit i rutinari.
George Lukács
Punt de partida: El desplaçament de l'atenció tècnica des de les condicions objectives de la revolució a les subjectives. La cultura i la ideologia no poden ser restringides a les relacions de producció: la lluita ideològica manté certa autonomia i lògica interna. L'anàlisi dialèctica ha de prestar atenció a la totalitat de l'estructura social i cadascuna de les seves instàncies ha de ser considerada només a través de la mediació que li imposa la mateixa.
La perspectiva de Lukács: L'únic coneixement vertader és el de la totalitat. L'especificitat marxista: el mètode dialèctic. La importància de la història. Per tant, la realitat és un procés, no és més que història i del que es tracta és de participar en la configuració de la mateixa, erradicant la seva aparença d'ontologia immutable. Coneixement vertader = totalitat = història. La importància del materialisme històric. Problema de transformar la realitat: la cosificació.
Gramsci
El punt de partida: La constatació que només en el terreny de la superestructura, és a dir, de la ideologia, la cultura i la política, els éssers humans prenen consciència dels conflictes que es produeixen en la base econòmica de la societat. Quan parlem d'ideologia? El doble sentit: La ideologia com a falsa consciència. El món és així i t'ha tocat el que t'ha tocat. Resigneu-vos, ja us compensarà Déu – capellà. La ideologia com a representació simbòlica o consciència social. Visió sobre el món – cosmovisió. La ideologia també pot ésser el terreny en el qual es comença a revertir l'ordre social. Lukács i Gramsci fan una mena de pont entre Marx i Weber.
Hegemonia: La referència a les formes en què una classe, tot i que pugui ser socialment minoritària o que estigui normalment apartada del poder polític real, pot exercir el seu domini sobre la resta de la societat de forma no directament violenta o coactiva. Aportacions de Gramsci i conseqüències per a la teoria social: El poder com a quelcom interioritzat. La possibilitat de la revolució passiva. Com més difús socialment és el poder, major és la seva eficàcia i consistència a llarg termini. La creació de blocs històrics i les conseqüències en l'estratègia política. Gramsci i el rol dels intel·lectuals. Dos models d'intel·lectualitat: L'intel·lectual tradicional. L'intel·lectual orgànic.
Adorno i Horkheimer
La dialèctica de la Il·lustració. Objectiu: L'obra vol fer un diagnòstic de la societat occidental moderna de mitjans del segle XX, alhora que una antifilosofia de la història connectada amb l'anàlisi de la racionalitat moderna. (Antifilosofia entesa per superar les filosofies evolucionistes). Tesis principals: Crítica pessimista a tota la tradició d'optimisme il·lustrat, liberal i marxista sobre el progrés humà. La dominació de la naturalesa mitjançant la ciència i la tècnica es tradueix, de forma gairebé inevitable, en l'aplicació d'aquest mateix tipus de dominació al regne d'allò social, és a dir, en el control tècnic creixent dels éssers humans i les seves relacions.
Preguntes sociològiques: La revolució russa i la burocratització del règim. Els règims feixistes i la neutralització de la resistència obrera organitzada. La potència integradora d'un capitalisme cada cop més organitzat i el paper del consens social.
Diuen que aquest mite s'ha trencat. El que ha passat és que l'ésser humà va començar dominant la naturalesa, aquesta s'ha extrapolat a la societat humana, ara ens controlem a nosaltres mateixos. Hem entrat a viure en una societat administrada, en la qual la racionalitat tècnica burocràtica ho domina tot.
La indústria cultural i la colonització de les consciències: El terme indústries culturals. Tesi principal de l'anàlisi: És un instrument de "remitologització" del món de les consciències. Manifestació de més del predomini social de la raó instrumental. Mite i ideologia bloquegen qualsevol pensament autònom i crític. Implicacions teòriques i sociològiques de la seva aproximació. La cultura contemporània es defineix més per la seva forma que per la seva producció. La cultura de masses estandarditza, homogeneïtza i mercantilitza la cultura. La indústria de la cultura trenca la il·lusió il·lustrada que l'expansió de la cultura augmentaria la llibertat i l'autonomia de les masses.
Habermas
Habermas vol entendre què és el progrés. No s'ha d'entendre com a progrés material o econòmic. Dilema de Habermas: Hem de deixar de veure que el progrés és només una cosa material. Puc jo afirmar d'alguna manera que una democràcia és millor que el totalitarisme? Per a ell, hem de poder valorar el progrés ètic/moral. A més d'una racionalitat, tot i tècnica, hi ha una racionalitat comunicativa. Aquesta segona racionalitat ens porta a l'avanç ètic-moral. Avanç cap a una comunicació lliure de coerció com a principi. Això vol dir, debatre i que guanyi el millor argument.
Les jutjo des de les meves pretensions. Intento entendre que tot acte de parla es divideix en tres: Contingut locucionari – què estic dient. Contingut semàntic. Contingut il·locucionari – ús del llenguatge. Com ho entenem nosaltres. Atribueix sentit a l'acte de parla. Contingut perlocucionari – Volem provocar algun efecte. Vull que em respongueu. Orientat a una acció. Existeixen 4 criteris que ens permeten jutjar: De veritat – Que s'adeqüi al món objectiu. Contrastar amb el món. Veure si és veritat o no veient si s'adequa. D'adequació normativa – S'adequa al món social. "Matrícula al més alt". Per què? Jutges la validesa en funció de les normes socials. D'autenticitat – Funció del món subjectiu. Validesa subjectiva. Matrícula pel primer assaig. Per què? D'intel·ligibilitat – L'he d'entendre per respondre'l o que parli del mateix tema.
Outsiders
Elias
Elias ens diu que el poder pot ser també horitzontal, és a dir, d'una mateixa classe sobre si mateixa. Més poder no equival a més qüestions materials. I a més, sense diferències substantives. Que es trenqui l'estructura pot ser causat per la desobediència dins del mateix nosaltres. Hi ha poder sobre el propi grup i és fonamental per exercir el poder sobre els altres. Allà on rau el poder és en l'espai de les relacions socials. Té importància aquí el concepte de violència simbòlica. Allò que altres en diuen de mi, ho accepto com a propi. Violència percebuda com a natural.
Mills
Qui té el poder és qui té el control dels instruments de poder. Els instruments de poder se centralitzen i s'amplien.
Foucault
Saber és poder. D'aquesta frase arrenca l'originalitat del seu plantejament. La ment també pot exercir un poder, imposant una idea de veritat a la majoria. La mateixa construcció de coneixement és poder. En el fet de dir "això és així". Capacitat d'imposar la teva veritat a la d'un altre. Per això està obsessionat amb allò normal i anormal. "L'exercici del poder crea perpètuament el saber, i a l'inrevés, el saber comporta efectes de poder". La moral s'encarrega de fixar un model de vida a través del qual l'individu es pot reconèixer com a humà.
Història de la bogeria: Analitza com des del s. XVIII-XIX fins als nostres dies tractem el tema de la bogeria, el paper de les clíniques. Arriba el moment que és més important diagnosticar que curar. La medicina es considera com una ciència. Aquí és on comença la mirada de les ciències humanes sobre l'home com a objecte. Estudia el principi, sobretot, dels experiments. Ells els rehabilita i, si no pot, doncs els culpa d'això. Foucault veu això com l'inici del sanatori modern. Primer: Curava les malalties a base de, per exemple, aplicar xocs elèctrics i aigua freda. Frenava els impulsos. En els sanatoris moderns, monitoritzem, aïllem, però vigilem l'individu. Està constantment sota la mirada clínica.