Teories sociològiques sobre les relacions industrials

Granovetter: La incrustació social de la vida econòmica

Qüestions clàssiques de la teoria social

Analitzar com l'acció econòmica està incrustada en les estructures de les relacions socials en la societat moderna industrial. L'Estat de benestar com a legitimador del capitalisme avançat.

Funcions de l'Estat de benestar:

• Ha creat les bases institucionals necessàries per propiciar l'arbitratge, la mediació, el diàleg, la negociació i la concentració entre els actors socials.
• Ofereix la participació inestable en un entramat complex d'institucions.
• Les relacions d'intercanvi polític en els sistemes de relacions laborals són inestables, però també dinàmiques.

Rehfeld: Classificació de tipus de sindicalismes

1. Sindicalisme de classe: Estructurats en funció d'un interès i una consciència de classe. (Francesos, italians i espanyols)
2. Sindicalisme econòmic: Presenten una orientació més pragmàtica que els anteriors, sense moure's per interès ideològic o de classe. (Japonesos i nord-americans)
3. Sindicalisme de concertació: Tracten d'aconseguir uns objectius econòmics i socials més amplis, que operen dintre d'una xarxa de negociació tripartita sòlidament establerta i tracten de promoure debats i la participació en l'àmbit nacional. (Alemanya i països escandinaus)

3 models des de la perspectiva del dret del treball:

1. Model germànic: Els drets i deures fonamentals vénen recollits en les constitucions i els estatus nacionals, incloent, entre altres, el dret a formar un sindicat i a afiliar-se, així com el dret a la representació, i existeix una extensa legislació laboral.
2. Model anglo-irlandès: Propi d'aquells països en els quals les relacions industrials es caracteritzen per un caràcter voluntari i una mínima intervenció estatal.
3. Model nòrdic: Països amb sistemes de regulació conjunta sòlidament establerta.

Dunlop: El sistema de relacions industrials

Subsistema específic de la societat industrial. És aplicable a tots els nivells i ofereix la possibilitat de comparar sistemes entre ells. Tres dimensions estructuradores: Triangle d'actors, tres factors ambientals i ideologia o filosofia.

Dunlop i la industrialització total

La “industrialització total” és la fi comuna a perseguir per totes les societats. Definició: procés imparable d'evolució progressiva i positiva cap a unes societats obertes, pluralistes, sense discriminacions, consensuades, equilibrades, sense grans conflictes ni diferències ideològiques i amb un alt nivell educatiu i formatiu per a tothom.

Lògica general i universal del procés d'industrialització:

1. Força de treball
2. Escala de la societat
3. Consens en la societat
4. Industrialisme mundial