Teràpies Conductuals: Autocontrol i Condicionament

Les teràpies observacionals

Teràpia d'autocontrol

Les teràpies d'autocontrol han estat força reeixides amb problemes com l'hàbit de fumar, el menjar en excés i els hàbits d'estudi.

1. Taules (registres) de conducta. Durant l'observació hem d'anotar els tipus de comportament. Coses tan senzilles com comptar el nombre de cigarrets fumats durant el dia. Aquestes anotacions ens permeten tenir un concepte de la nostra conducta. Ens farem preguntes tipus: fumo més després dels àpats, amb el cafè, amb certs amics, en certs llocs...?
2. Planificació ambiental. Els registres ens facilitaran la feina de fer el pas següent: alterar el nostre ambient. Podem, per exemple, evitar les males conductes: retirar els cendrers, beure te en comptes de cafè, separar-nos de la nostra parella fumadora... Podem buscar el temps i el lloc on podem tenir millors conductes: on i quan ens adonem que estudiem millor? I així successivament.
3. Autocontractes. Finalment, ens comprometem a compensar-nos quan realitzem el nostre pla i a castigar-nos si no ho fem. Aquests contractes s'han d'escriure davant d'algú (per exemple, el nostre terapeuta) i els detalls han d'estar molt ben especificats: "Aniré a sopar dissabte a la nit si fumo menys cigarrets aquesta setmana que l'anterior. Si no ho faig, em quedaré a casa treballant". També podríem convidar altres persones a controlar les nostres recompenses i càstigs si sabem que no serem prou estrictes amb nosaltres mateixos.

Fase I: Adquisició

• Atenció: és la primera fase, en la qual el subjecte es fixa en el model. Observa com és el model, les seves conductes i les característiques que posseeix.
• Retenció: és un procés mental en el qual el subjecte recorda i memoritza tot allò que ha observat en el model.

Fase II: Execució

• Reproducció: el subjecte reprodueix i executa la conducta que ha observat i retingut del model.
• Motivació: per executar la conducta cal una motivació. Els elements motivadors poden ser de tres tipus:
  • Clàssic: el reforç en forma de premi o càstig.
  • Aprovació dels altres: apresa per imitació.
  • Importància social: la que té el model.

El condicionament instrumental

Els programes de reforç

Són estratègies per potenciar l'aparició d'un comportament determinat:

• Raó fixa: el reforç se subministra després d'un nombre concret de respostes. Ex.: treballar a preu fet.
• Raó variable: el reforç se subministra després d'un nombre indeterminat de respostes. Ex.: jocs d'atzar.
• Interval: el reforç se subministra cada cert temps determinat. Ex.: la paga setmanal i les notes.

Les teràpies conductuals

Quins casos es poden tractar?

Fòbies

Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva a persones, objectes o situacions. Per exemple:

• Objectes: rates, aranyes, serps, plomes...
• Situacions: claustrofòbia, por de volar, por de les altures, agorafòbia.

Pors

Sentiment d'inquietud causat per un perill imaginari, normalment provocat per una experiència traumàtica.

Teràpies

• Contracondicionament: consisteix a ajuntar un estímul agradable a un estímul desagradable. Per exemple, per a la por a un accident de cotxe: crear una visió feliç dels cotxes, destacar-ne la seguretat (airbag, frens...), la llibertat que proporcionen, etc.
• Dessensibilització sistemàtica: consisteix en dos passos:
  1. Aprendre tècniques de relaxació i control emocional.
  2. Acostumar-se gradualment a la presència de l'objecte que desperta la fòbia. Ex.: per a la por a les aranyes: una foto, una aranya de plàstic, una aranya en un pot de vidre i, finalment, a la mà.