Teràpies Psicoanalítiques: Evolució i Mecanismes de Defensa
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
Teràpies Psicoanalítiques: La teràpia psicoanalítica
El psicoanàlisi ha anat evolucionant des de Freud fins avui.
Hipnosi → Tècnica per produir canvis en els processos cognitius, psicofisiològics, perceptuals i conductuals.
Mètode catàrtic → Fa reviure situacions emocionals conflictives o traumàtiques.
Les associacions lliures → El client s’estira i va dient tot el que li ve al cap lliurement i sense seguir cap criteri.
Interpretació dels somnis → Teràpia llarga (1 any o més) amb 2 o 3 sessions per setmana. El client ha de confiar en l’analista i també lluitar contra la força de la repressió que impedeix que els desitjos de l’inconscient es manifestin.
Els mecanismes de defensa:
Freud diu que el jo, tan pressionat per l'allò i el superjò, disposa d’unes tècniques per evitar aquestes pressions.
Repressió: En la repressió, el superjò frena els impulsos de l'allò. D’aquesta manera ajuda al jo, però al mateix temps li crea conflictes. El jo tracta de mantenir aquests desitjos fora de la consciència, però, de fet, segueixen vius en l'inconscient i són causa de les tensions que coneixem com a neurosis, és a dir, conflictes que neixen d’un desig que no es pot satisfer.
Racionalització: Consisteix a inventar-se arguments racionals per justificar una conducta que exigeix l'allò.
Negació de la realitat: Consisteix a negar un fet real o deformar la realitat. És la conducta típica del que diu de seguida “jo no ho he fet”.
Projecció: Consisteix a veure en els altres sentiments o idees pròpies que un mateix no vol acceptar.
Regressió: Davant d’una dificultat o una situació inesperada, l’infant o l’adult tenen comportaments propis d’èpoques anteriors de la vida, més infantils i inapropiades per a la seva edat.
Reacció: Consisteix a manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o efecte que s’ha reprimit. D’aquesta manera, s’oculta el veritable sentiment, que no pot ser acceptat en la consciència.
Sublimació: Consisteix a desviar l’objectiu de les pulsions (o també instints) cap a finalitats socialment acceptades i, per tant, tolerades pel superjò. L’art, la literatura i l’esport són, amb freqüència, resultats de sublimació.
Desplaçament: És un procés mitjançant el qual es trasllada un sentiment, un desig, una pulsió del seu objectiu o persona originada a un altre objecte o persona. Un exemple d'això és una persona que viu sola i desplaça a un animal de companyia les necessitats afectives que té respecte d’altres persones.