Terenci i Plaute: L'Humanisme i la Comèdia Romana Clàssica

Terenci i el Teatre Clàssic Romà

Orígens i Vinculació Religiosa

Els orígens del teatre romà són remots i estan relacionats amb rituals primitius, dins de l’àmbit religiós i agrari, que incorporaven representacions espontànies i improvisades, basades en la gesticulació. Aquests rituals procedien d’altres pobles d’Itàlia, sobretot d’Oscos i Etruscos, i van influir decisivament en el naixement de l’activitat teatral a Roma. Per això, les representacions teatrals a Roma estaran sempre vinculades a celebracions religioses públiques, anomenades ludi. Així, les representacions teatrals eren anomenades ludi scaenici.

Gèneres Dramàtics Llatins

Les obres dramàtiques llatines es classifiquen en tragèdia i comèdia:

• Tragèdia: Sol presentar com a protagonistes déus o herois. El seu to és solemne i el seu llenguatge, elevat.
• Comèdia: S’ocupa de l’home del carrer. El seu llenguatge és desenfadat i sovint de mal gust.

Les Palliatae: La Comèdia d'Imitació Grega

Les palliatae eren comèdies fetes a imitació de la comèdia nova grega, el principal autor de la qual va ser Menandre. L'acció es desenvolupa sempre a Grècia, amb personatges de nom grec i amb vestuari grec (pallium).

Conservació i Condició dels Actors

Durant l’època arcaica, degut a l’auge que experimenta el teatre a Roma, s’escriuen la major part de les obres teatrals romanes. De totes elles, només hem conservat les comèdies de Plaute i Terenci. De la resta d’obres únicament ens han arribat petits fragments en cites d’escriptors o de gramàtics.

El Paper dels Actors

Les representacions teatrals se celebraven en determinades festes i estaven patrocinades per algun magistrat. Els actors eren sempre homes i actuaven amb màscares, cosa que els permetia representar papers femenins i fins i tot diferents papers en una mateixa obra. La condició social dels actors era molt baixa i tenien una reputació molt dolenta.

Publi Terenci Afer (Terence)

Biografia i el Cercle dels Escipions

Sabem que va néixer a Cartago. De molt jove va ser traslladat a Roma com a esclau, on residí a casa del senador Terenci Lucà, que li donà el nom, el va fer educar com a home lliure i aviat el va alliberar.

També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el Cercle dels Escipions, format per Publi Corneli Escipió Emilià, que en constituïa el nucli central, envoltat de polítics, literats grecs il·lustres i escriptors romans.

Filohel·lenisme i Acusacions

El Cercle dels Escipions representava les posicions filohel·lèniques de la societat romana enfront del corrent tradicionalista encapçalat per Marc Porci Cató. La convicció que Terenci tenia sobre la bondat de la cultura grega sobre el món romà el convertí en un adepte fidel a les idees polítiques d’aquest cercle. Això va provocar que els seus col·legues dramaturgs intentessin desprestigiar-lo i l’acusessin de no ser el responsable de les seves comèdies, sinó d’haver copiat els autors grecs.

L'Humanisme de Terenci: Diferències amb Plaute

Terenci representa l’humanisme, l’ideal d’humanitas, que proposava el Cercle dels Escipions. Aquest fet explica les diferències respecte de les comèdies de Plaute, on es busquen tots els recursos idiomàtics per provocar les rialles del públic.

Les comèdies de Terenci, en canvi, vénen sempre marcades per l’empremta del cercle aristocràtic que l’envolta i per la llengua conversacional culta (sermo familiaris) que el caracteritza, ben llunyana del llenguatge col·loquial (sermo vulgaris) en què es fonamenta l’èxit i l’originalitat de Plaute.

Estil i Profunditat Psicològica

Terenci conrea la comèdia essencialment psicològica i penetra en l’ànima humana amb més profunditat que qualsevol altre autor antic per oferir-nos una imatge viva de la vida real dels personatges que intervenen en les seves comèdies.

Les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute, però, en canvi, estan més ben estructurades. Són comèdies més assentades i reflexives, per la qual cosa han estat qualificades de fabulae statariae, és a dir, comèdies reposades.

Filohel·lenisme i Tipologia de Comèdies

Plaute forma part d’una generació no influïda encara per l’hel·lenisme, ja que considera els grecs gent estranya i arriba a ridiculitzar-los. Terenci, en canvi, pertany a una generació molt filohel·lènica, que imita els grecs.

Com que Terenci escriu per al cercle aristocràtic que l’envolta, més que no pas per al gran públic, es decanta per les peces statariae (tranquil·les), a diferència de Plaute que prefereix les motoriae, on els «gags» escènics i gestuals es van multiplicant.

Aquesta influència grega explica que les obres de Terenci presentin un títol grec, mentre que les de Plaute tinguin un títol llatí.