Les Termes: Un Centre de Vida Social a la Ciutat

Introducció

Les termes eren un dels centres més importants de la ciutat, juntament amb el teatre, l’amfiteatre i el circ. Aquests grans edificis no només eren construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, sinó que també constituïen un lloc de reunió i tertúlia.

Estructura de les Termes

A prop de l’entrada hi havia el vestidor (apodyterium), on es despullaven i canviaven els banyistes. A continuació, hi havia una sala de pas (tepidarium), on l’aigua tèbia preparava els banyistes per al canvi de temperatura de les altres dues sales: bany fred (frigidarium) i bany calent (caldarium). Prop del caldari hi havia una habitació més petita (el laconium o sudatorium), on l’objectiu era suar. També hi havia una sala per massatges (unctorium).

Adossats a les termes es trobaven uns locals (popinae) on es servien begudes i menjar. Qui volia fer exercici podia anar a la palestra (palestra), que solia ser un pati porticat. També s’hi trobaven espais com jardins per passejar, una biblioteca, sala per a reunions... Així les termes van convertir-se en un centre de vida social. L’activitat que hi havia era intensa, i també ho eren el soroll i la cridòria.

L’aigua calenta i la calefacció s’obtenien gràcies a l’aire calent que procedia de l’hypocaustum. L’hipocaust era un forn, esclafat amb carbó o llenya, que es trobava en contacte amb el terra, sinó que era suspès sobre uns pilars.

Organització dels Banys

Els banys s’obrien des del migdia fins que es ponia el sol. Quan no disposaven d’espais separats, s’obrien unes hores al dia per als homes. Si les termes eren prou grans, es dividien en dues parts que funcionaven a l’hora.

En algunes èpoques de l’Imperi es va permetre el bany entre homes i dones. Per al bany, s’utilitzaven diferents pomades i ungüents: ampolletes d’oli per untar-se el cos, raspadors arquejats (strigilis) per netejar-se després de fer l’exercici físic, sosa (actual sabó) i draps amb diverses textures per eixugar-se.

Els banyistes amb molts de diners portaven els seus esclaus de casa perquè els fessin massatges, depilessin... El que no tenia tants diners contractava els serveis a les termes.

A les termes s’hi podia accedir pagant una quantitat mòdica, ja que si eren propietat de l’Estat, eren cedides com a lloguer a un empresari. S’omplien totalment a mitja tarda, quan ja havien acabat les feines i s’esperava l’àpat més important del dia, el sopar.

El Proveïment d’Aigua

L’aigua era un bé importantíssim i molt necessari, tant pel consum domèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat.

Els romans es solien situar a zones properes a rius. També construïen pous i cisternes per recollir l’aigua subterrània i de la pluja. Només servien per les ciutats amb aigua abundant a prop.

Quan no tenien aquest recurs a prop, els romans van aportar una innovació: els aqüeductes, que portaven l’aigua des de les fonts on aquesta brollava fins la ciutat. L’aigua no venia directament des de la font, sinó que era recollida en cisternes o un petit embassament i després es portava fins la ciutat. Es construïen canals de pedra amb parets impermeables, coberts per una volta de mig punt o per lloses planes. Quan el terreny ho permetia, l’specus anava arran de terra. Si es trobava una muntanya, es feia un túnel per no interrompre el pas de l’aqüeducte. I per travessar una vall, es construïa sobre ponts i murs.