Termes Romanes i Circ: Una Visió de la Vida Antiga
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,6 KB
Termes Romanes
Entrada i recepció (de vegades la sala de masatges o unctorium)
3. La primera sala del recorregut era l’apodyterium (vestidor), on la gent es despullava i deixava la roba en unes petites guixetes a la paret (furnicula) que eren vigilades per uns esclaus als quals se'ls hi pagava (capsarii). A les termes s'hi anava nu però amb unes sandàlies elevades (socci) per no cremar-se els peus.
4. Qui volia començava per escalfar-se a la palestra, un terreny cobert per sorra amb porxos on es disposava d'activitats esportives com per exemple: jugar a pilota, donar cops de puny a un sac ple de sorra, la lluita...
5. Solàrium: Un terreny semblant a la palestra però que és on hi anaven les persones que volien prendre el sol sense fer esport.
6. Tepidarium: La gent solia començar la seva visita per el tepidarium. Aquest, era la sala que contenia la banyera d’aigua temperada. Heu de saber que les diferents sales estaven disposades al costat de la palestra de forma ascendent en quant a temperatura: freda, temperada i calenta.
7. Caldarium: En aquesta sala, hi havia una banyera on l’aigua era calenta a uns 40º de temperatura. El caldarium comptava també amb el labrum, una pica d’aigua freda per si la calor es tornava molt intensa.
8. Labrum o petita font d’aigua per refrescar-se.
9. Algunes termes disposaven, a més a més, d'una cambra de petites dimensions, generalment circular, anomenada laconicum, si era per a saunes seques, o sudatorium, si era per a saunes humides.
10. Per últim es passava al frigidarium on es disposava de banyeres fredes.
11. Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure, natatio, per practicar la natació.
12. Hi havia altres dependències secundàries com les latrines públiques i una sala de massatges (unctorium), on es complementava l’esport i el bany per la cura del cos, amb un servei de massatges, depilació i perfums a càrrec d'esclaus. Les latrines públiques, forica,
estaven formades per bancs col·lectius on per sota corria una canal que evacuava les deposicions. També hi havia un altra canal d'aigua situada davant dels bancs, que permetia rentar els raspalls amb els quals cadascú es netejava en acabar.
Circ
En el circ s’oferien principalment curses de carros. Cada cursa consistia a donar set voltes a la pista al voltant de la spina, que solia tenir 214 metres de llargada. El punt més difícil en una cursa era quan el carro girava vora de les metae, ja que era molt perillós i podia haver-hi accidents mortals. Els espectadors apostaven i, per tant, en aquestes curses s'hi movien molts diners. Els carros eren denominats d’una manera o d’una altra segons el nombre de cavalls que tiraven del carro; bigues, si eren tirats per dos cavalls; trigues, si ho eren per tres; quadrigues, els més habituals, si ho eren per quatre; i més rarament per sis, vuit o deu.
Els conductors dels carros s’anomenaven aurigues. Els aurigues professionals eren de classe social baixa, i s'organitzaven en equips (factiones). N'hi havia quatre que es distingien pel color i els espectadors cridaven el color segons si volien que guanyés un o altre equip
Cada auriga sortia a la pista amb un casc al cap, unes benes que li cenyien les cames, amb la casaca del color de la facció, amb un fuet a la mà i amb el cos lligat a les regnes, que havia de tallar amb un punyal si es produïa un accident o naufragium. Els cavalls i les eugues eren, de fet, els protagonistes de l’espectacle.
Normalment, els aurigues procedien de les capes socials més baixes. Però, com que a mesura que aconseguien més victòries exigien cobrar més, molts, d'esclaus podien arribar a pagar la seva llibertat i fins i tot convertir-se en ciutadans de ple dret i un bon estatus econòmic.
També s’oferien altres espectacles com: