Text Expositiu i Avantguardes: Conceptes Clau de Llengua

L'Exposició: Definició i Tipus de Text

L'exposició és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu una conferència, un informe o un documental.

Tipus de Textos Expositius segons Criteris

Hi ha diferents tipus de textos expositius segons diversos criteris:

• Segons l'àmbit tècnic:
  • Humanístics: llengua, història, literatura, filosofia...
  • Científics: matemàtiques, física, química, biologia.
  • Tècnics: enginyeria, electrònica, informàtica.
• Segons el destinatari:
  • Especialitzats: Adreçats als bons coneixedors d'una matèria.
  • Divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultivats.
• Segons el canal de transmissió:

  Parlem de textos orals i escrits. Els darrers anys s'ha estès l'ús de programes informàtics que permeten fer presentacions que es projecten i s'acompanyen amb una exposició oral.

Característiques dels Textos Expositius

Els textos expositius tendeixen a ser neutres i objectius. L'expressió ha de ser clara i precisa.

Aspectes Gramaticals Destacats

Des del punt de vista gramatical, destaquen les característiques següents:

• Predomini de les oracions declaratives, sobretot les afirmatives.
• Predomini dels noms per damunt dels adjectius.
• Predomini del present d'indicatiu (excepte en textos de tema o enfocament històric).
• Abundància de connectors que introdueixen enumeracions, elements complementaris o lògics (de causa, d'oposició, de conseqüència, etc.).
• Ús de la terminologia específica de la matèria que tracti el text.

Diferència Gramatical: Sinó o Si No?

• SINÓ: S'utilitza per a l'oposició. Exemple: "No una cosa, sinó l'altra."
• SI NO: S'utilitza per a la condició negativa. Exemple: "Si no es dóna una condició X, tal cosa Y."

Les Avantguardes: Ruptura Artística i Literària

Durant el primer terç del segle XX sorgeixen una sèrie de moviments que provoquen un capgirament del panorama artístic i literari. La majoria es van caracteritzar per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació.

Això es tradueix en un trencament amb les formes d'expressió tradicional, incloent-hi:

• Vulneració de les normes gramaticals i de puntuació.
• Alteració del significat habitual de les paraules.
• Incorporació de recursos visuals al llenguatge poètic.

Tanmateix, cadascun d'aquests corrents, que van rebre el nom genèric d'avantguardes, presenta uns trets peculiars. Hi destaquen sobretot el Futurisme i el Surrealisme.

El Futurisme (1909)

El futurisme va sorgir el 1909 amb la publicació del Manifest Futurista de l'escriptor italià Marinetti.

Aquest moviment propugnava l'abandonament del sentimentalisme en l'art i proposava:

• Un llenguatge directe, fins i tot agressiu.
• El gust per l'audàcia i la violència.
• L'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat.

Dues formes característiques d'expressió serien els cal·ligrames i els collages. En els territoris catalans, aquest moviment va ser predominant entre 1916 i 1924 i va influir en poetes com Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit.

El Surrealisme (1924)

El surrealisme va aparèixer el 1924 amb el Manifest Surrealista del francès André Breton.

Aquest moviment prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Els poetes surrealistes recorren sovint al somni, on apareixen tots els desitjos amagats en el subconscient.

Un altre dels mètodes que van emprar fou l'escriptura automàtica, que consisteix a escriure directament el que es pensa.

El corrent surrealista va arribar a Catalunya i va ser predominant fins al 1938. Tres poetes destacats serien J.V. Foix, Salvador Dalí i Bartomeu Rosseló-Pòrcel.