Textos argumentatius i resum de 'La plaça del Diamant'

Text argumentatiu

Un text argumentatiu és una exposició d'un seguit de raonaments per convèncer, persuadir o dissuadir els receptors d'un discurs a fi que adoptin el plantejament defensat per l'emissor. Exemples d'això són els assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, etc. La funció lingüística predominant és la referencial i conativa. Com que es tracta de convèncer, en el text han d'aparèixer una o diverses tesis, i també un seguit d'arguments que permetin defensar la tesi o refutar-ne una de contrària.

Estructura del text argumentatiu

Els textos argumentatius han de presentar coherència i seguir un ordre lògic. Generalment, es divideixen en quatre apartats:

• Introducció: Fixa el marc i exposa les intencions.
• Exposició: Conté la tesi al voltant de la qual s'articula el text.
• Desenvolupament: Aplega les raons o arguments que aporta l'emissor per defensar el seu plantejament.
• Conclusió: Síntesi del que s'ha exposat i argumentat anteriorment.

El text s'estructura al voltant de la tesi plantejada per l'autor. En general, s'enuncia al principi o al final del text, però a vegades la tesi s'ha de deduir del raonament.

Tipus d'arguments

Per validar o refusar una tesi, cal que l'emissor aporti arguments. Hi ha diversos tipus d'arguments:

• Arguments d'exemplificació: Exposen fets, dates o testimonis que avalen la tesi defensada.
• Arguments d'autoritat: Fan referència a un autor prestigiós, una obra cèlebre o un especialista reputat en la matèria.
• Arguments sobre la pròpia experiència: Es basen en una experiència personal viscuda. Exigeixen molta credibilitat.
• Arguments ètics: Apel·len a valors assumits per la societat (llibertat, solidaritat, etc.).
• Arguments de la majoria: Invoquen com a argument la quantitat de persones que fan seva una determinada presa de posició.
• Fal·làcia: Fa un raonament sobre unes bases errònies i, per tant, condueix a conclusions no vàlides. No obstant això, manté l'aparença de veritat.

Formes de raonament

• Deducció (o raonament analític): Exposa una tesi a l'inici, que és validada per un seguit d'arguments.
• Inducció (o raonament sintètic): Exposa la cadena argumentativa que permet arribar a la tesi.
• Analogia: Compara un fenomen conegut i familiar amb un esdeveniment nou i ajuda a prendre posició a favor o en contra de la tesi.
• Concessió: Admet una part de l'argumentació contrària per construir la refutació global de la tesi.
• Absurd: Porta la tesi adversa a les darreres conseqüències, fent-la caure en el terreny de l'absurd.
• Dialèctica: Exposa diverses tesis contràries amb l'objectiu de mostrar una via alternativa.
• Oposició: Presenta alhora una tesi i la contrària, de manera que aquesta queda refutada mentre que la pròpia en surt reforçada.

El registre argumentatiu

• L'autor pot utilitzar un to neutre o un to polèmic, irònic o satíric.
• El to polèmic s'adreça directament a un destinatari particular a qui contradiu de manera contundent.
• El to irònic capta el lector com a còmplice a fi que interpreti el text en sentit contrari d'allò que s'hi manifesta literalment (humor i paradoxa).
• El to satíric ridiculitza els adversaris o les tesis adverses a partir de la caricaturització dels seus arguments.

Articulació del text i elements lingüístics

És important l'ús de connectors:

• Classificadors (primerament, d'una banda...).
• Causa (perquè, ja que, com que...).
• Conseqüència (doncs, per tant...).
• Oposició (però, sinó, tanmateix...).
• Addició (a més, així, no solament... sinó...).

Resum de "La plaça del Diamant"

La història es desenvolupa a Barcelona, on la Natàlia, una noia tímida i ingènua, coneix una nit al ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta, que li va proposar anar-hi. La Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar la seva feina a la pastisseria i el seu promès, que es deia Pere, per casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: l'Antoni i la Rita. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però com que no anava gaire bé, la Colometa va posar-se a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, en Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i a causa de la situació que es vivia, la Colometa va perdre la feina i, per mantenir la seva família, va vendre totes les seves pertinences. Aviat, la Colometa es va quedar sense diners, no tenia ni per menjar. Per això, i després de patir molt després de la mort d'en Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Va anar a comprar salfumant a una drogueria. L'Antoni, el droguer, en veure que no tenia bon aspecte, i com que ja la coneixia, li va oferir una feina a la seva drogueria, i la Marta la va acceptar.

Després d'un temps, l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, segons ell, per tenir companyia, perquè era un home que havia estat ferit a la guerra i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, va acceptar i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare per als seus fills.

L'obra acaba amb el casament de la Rita amb en Vicenç, el cap del bar del barri. En Toni (el fill de la Natàlia) s'havia fet soldat, però va poder arribar a la cerimònia. Amb aquesta cerimònia, l'obra s'acaba amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa.