Thomas Kuhn: Revolució Copernicana i Paradigmes Científics

Thomas Kuhn i La Revolució Copernicana

El present comentari és un fragment que es troba dins el llibre La revolució copernicana (1957), concretament a les pàgines 182-183.

Biografia de Thomas Kuhn

Kuhn va néixer el 1922 a Cincinnati, Estats Units, i va morir el 1996 també als Estats Units. Va viure en una família amb una posició econòmica acomodada i va rebre una educació de nivell, a més de progressista. Va estudiar Física a Harvard i, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar els seus estudis de postgrau. Va ser en aquest moment on va començar a participar en un projecte que li va despertar un gran interès per la història de la ciència.

A partir d'aquí, es va especialitzar de ple en la ciència i l'any 1957 va publicar una de les seves obres més importants: La revolució copernicana. A més a més, en els darrers anys es va implicar amb un centre d'estudis de ciències del comportament, fet que el va portar a interessar-se per la sociologia i va influir en la seva forma d'analitzar la ciència. Tot això va comportar que finalment publiqués l'altre llibre que també va tenir molta repercussió: L'estructura de les revolucions científiques (1962).

Podem dir que Kuhn és conegut per la seva contribució al canvi d'orientació de la filosofia i la sociologia científica en la dècada del 1960, ja que s'interessava per la filosofia de la ciència i intentava estudiar la validesa dels enunciats científics per provar si s'adequaven a la realitat.

La Revolució Copernicana segons Kuhn

Thomas Kuhn, en aquest llibre, ens explica el gran xoc que va provocar la nova manera de veure l'astronomia que proposava Copèrnic. Ens parla sobre la revolució científica que es va produir a Europa, representada pel canvi de la visió que es tenia sobre l'astronomia, passant del tradicional sistema geocèntric (representat per Ptolomeu) a l'innovador sistema copernicà, l'heliocèntric.

L'Impacte del Model Heliocèntric

La idea principal és l'impacte que va tenir el fet que Copèrnic proposés una innovadora visió de l'astronomia. Copèrnic va proposar un model heliocèntric, situant el Sol al centre de l'univers, demostrant que els moviments observats dels objectes celestes podien explicar-se sense suposar que la Terra estava en repòs al centre de l'univers. Kuhn explica com el model de Copèrnic superava el que els astrònoms proposaven per al moviment dels astres, ja que els altres moviments s'afegien a aquests. Però que no es podia demostrar del tot.

El Llegat de Copèrnic

Alhora, també ens parla de Copèrnic i de la seva feina. El llibre on va publicar la seva nova teoria es va convertir en una icona de la història de la ciència, coneguda com la Revolució Copernicana. I aquest va provocar un avenç en l'estudi científic. El seu llibre va ser un bon exemple de l'evolució entre els canvis de paradigma que Kuhn va estudiar i sistematitzar.

La Teoria de les Revolucions Científiques

En aquesta obra, Kuhn explica què són les revolucions científiques i el sentit del seu origen. Ell ens diu que per arribar a entendre aquest concepte, prèviament hem d'entendre la distinció entre un canvi normal i un de revolucionari. Ell entén el canvi normal com aquells canvis que es produeixen en una teoria o llei a causa d'un concepte nou, i per tant, s'han d'afegir a la llei o teoria ja establerta, fins i tot en el contingut de teories.

Canvis Normals i Revolucionaris

Per explicar els canvis revolucionaris, Kuhn primerament intenta que el lector entengui el significat del seu vocabulari. Exposa que la majoria dels avenços científics són de tipus normal, perquè aquest avenç es deu a una nova dada que s'ha d'afegir a la teoria o llei que ja teníem. Argumenta també que els canvis revolucionaris són problemàtics, perquè per poder fer un canvi en una teoria o llei, s'ha de reestructurar tot el que ja estava establert.

La Visió Històrica de la Ciència de Kuhn

Kuhn intueix que, fent una mirada històrica de la ciència, veiem que està plena d'errors. La seva idea és intentar descobrir si existeix un patró al llarg de diferents èpoques sobre l'estudi de la ciència. Així neix el terme innovador per la seva manera de veure la ciència.