Tiberi i Cal·lígula: Govern i Llegat dels Emperadors Romans

Tiberi (14 aC - 37 dC)

A la mort d'August, el succeí al capdavant de l'Imperi el seu fill adoptiu Tiberi. En realitat, era fillastre d'Octavi, ja que aquest estava casat amb Lívia, mare de Tiberi, en segones núpcies d'aquesta.

Tiberi fou el primer al qual podem anomenar Imperator, en el sentit més estricte del mot, mentre que l'època d'August es coneix com el Principat, ja que August era Princeps Senatus.

El govern de Tiberi cal dividir-lo en dues parts:

Primera etapa del govern de Tiberi

• Govern fort i just, continuador de la tasca d'August.
• Manteniment de les formes republicanes.
• Expansió de les fronteres de l'Imperi.
• Desposseïment d'atribucions a les assemblees.
• Augment de les cohorts de la guàrdia pretoriana i construcció d'un campament als afores de Roma.

Segona etapa del govern de Tiberi

• Mort del seu fill Juli Cèsar Drus l'any 23 dC.
• Autoexili a Capri l'any 26 dC.
• Govern en mans de Sejà, prefecte dels pretorians.
• Purgues, delacions i terror al Senat.
• Judicis, morts i assassinats.
• Tiberi, un governant apàtic i impopular.

Cal·lígula (37 - 41 dC)

Fill de Germànic, era nebot-nét de Tiberi. El seu nom veritable era Gai Juli Cèsar; el seu malnom deriva del calçat militar que calçava de jove quan acompanyava son pare en les campanyes militars, les caligae. Així doncs, la traducció seria quelcom com Botetes.

El seu govern també està marcat per dues etapes molt diferents:

Primera etapa del govern de Cal·lígula

• Prosperitat i bona gestió dels afers imperials.
• Popularitat deguda a l'estima pel seu pare, el general Germànic.

Segona etapa del govern de Cal·lígula

• Crisi econòmica i hambruna.
• Col·lapse de les finances imperials.
• Fronteres febles.
• Escàndols i rumors (relacions incestuoses amb la seva germana).
• Desvergonyiment en el tracte amb els altres.
• Obligació de ser adorat en vida com a déu.
• Conspiració del Senat i els pretorians.
• Intent de restauració de la República i nomenament de Claudi com a emperador.