TIC: Definició, Evolució i Impacte Social

Què són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)?

Per tecnologies entenem, per una part, un cos sistematitzat de coneixement, idees -coses que sabem i pensem-, i per l'altra, aparells, dispositius, eines desenvolupades a partir de l'aplicació d'aquest coneixement. És a dir, es tradueix en objectes tangibles, no és una fórmula abstracta.

És un coneixement científic que es desenvolupa al voltant de la indústria. Identifica problemes, aplica mètodes per intentar resoldre'ls i, a partir d'aquí, dona lloc a teories científiques. Genera interessos que sorgeixen de les ideologies, de les maneres de veure el món, d'uns valors, d'una concepció del que està bé i malament, amb unes finalitats concretes.

Exemple: L'energia nuclear passa a ser una energia que es vol controlar, amb un potencial militar. Té un context determinat, una guerra mundial, uns interessos, valors i finalitats per resoldre un problema (en aquest cas, un problema militar).

Cos sistematitzat de coneixements:

• Aplicat i no especulatiu.
• Basat en el coneixement científic.
• Generalment en un entorn industrial.

Per informació entenem un conjunt de dades organitzades, agrupades, classificades en categories que li donen un significat.

Per comunicació entenem l'acció de transmetre.

Per tant, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són els coneixements de base científica que repercuteixen en el sistema comunicatiu i el seu funcionament, i els aparells que sorgeixen d'aquesta tecnologia. És coneixement científic que crea aparells a través d'un entorn social que determina aquesta creació.

Mitjans de Comunicació i TIC

Els mitjans de comunicació, per tant, no són les TIC; les TIC són el canal dels mitjans de comunicació. Són un emissor que utilitza un missatge que transmet a través d'un canal. D'una banda, són una xarxa que fem servir per comunicar-nos a distància i, de l'altra, els serveis, el contingut que es transmet. Són xarxa perquè són aparells que necessitem per enviar informació a distància.

• La xarxa és una infraestructura física que permet l'enviament d'informació a distància.
• Els serveis són els continguts que es difonen a través de la xarxa (per exemple, WhatsApp).

Xarxes de Telecomunicació

Tipus en funció de la relació entre receptor i emissor:

• Punt a punt: Telèfon fix.
• Punt a multipunt (broadcast): Televisió.
• Multipunt a multipunt: Internet.

Les TIC segons Quintanilla

Fa referència a les tecnologies mixtes: per una part tenen caràcter físic (electrònica, xarxes) i per una altra tenen caràcter cultural (tractament de les dades i de la informació: eina de creació i transmissió cultural, per tant, valors i maneres d'entendre el món). Alhora, afecten el caràcter físic perquè una eina triomfa segons la manera de veure el món; hi ha un diàleg entre la part material i cultural.

La Digitalització i les TIC

Les TIC, amb l'arribada de la digitalització, s'han convertit en el nucli de la transformació econòmica (capitalisme digital) i, al mateix temps, són eines fonamentals per generar coneixement i transmetre'l. Aquest nou coneixement esdevé el nucli de la transformació econòmica.

Les TIC com a Motor Econòmic

La cinquena fase de la revolució industrial són les xarxes digitals, el programari i els nous mitjans.

Debat Teòric: Ciència, Tecnologia i Societat

W. Bijker (principal teòric de la tecnologia) i C. Osorio expliquen el mateix amb altres paraules.

Osorio ens parla de tres enfocaments principals sobre tecnologia:

1. Enfocament Instrumental o Artefactual

Entén la tecnologia com aparells, dispositius, eines. Són artefactes construïts per a dur a terme alguna cosa concreta i són el fruit d'algun coneixement tècnic. Per a molts, la tecnologia comença i acaba en una màquina, sense que existeixi context social.

En aquest plantejament, les tecnologies són bones o dolentes depenent de la finalitat amb què s'utilitzin. A partir de l'experiència, creo un aparell per fer-ho més fàcil.

2. Enfocament Cognitiu

La tecnologia és ciència aplicada a la resolució de problemes pràctics. La tecnologia seria el producte d'aplicar la ciència.

La tècnica, en canvi, només implicaria experiència, habilitats aconseguides per l'activitat empírica, sense ajuda del coneixement científic.

Exemple: Un científic que diu: "El món necessita..."

3. Enfocament Sistèmic

Aproximació holística que entén la tecnologia com una unitat complexa on podem trobar materials, artefactes, energia i els agents que la transformen. La societat (els agents) té la capacitat per influir en el desenvolupament tecnològic. D'aquesta manera, també hi entren en joc el mercat, l'ètica, la cultura... La societat com a motor del canvi tecnològic.

Les tecnologies que nosaltres tenim a l'abast no només són el resultat d'un procediment científic, sinó que els agents socials i polítics també hi contribueixen.