Timpa de sant pere de moissac

Timpà de Sant Pere de Moissac.

a)Cronologia.
De lany 1110 al 1115.

-Figures rígides, inexpresives i heràtiques-Falta de perspectiva-Ús de la policromia(avui quasi bé tota la perduda)-Tendència a omplir tot l'espai compositiu, efecte conegut amb el nom d'Horror vacui-Ús de la perspectiva jeràrquica( com més importancia té el personatge, més grandaria)b)Estil.
Destil romànic. Dautor desconegut. Tècnica: talla. Material: pedra. Formes: relleu. Localitació: Església de Sant Pere de Moissac, Llenguadoc (França)
La composició de Sant Pere de Moissac avançà la disposició que va ser típica de moltes esglésies romàniques a la part centra hi ha representada la teofania que descriu Sant Joan a l Apocalipsi; els costats es decoraven amb escenes de lAntic Testament, amb passatges de la vida de Crist -en aquest cas, lAnunciació, la Visitació i la fugida a Egipte, entre daltres-, o amb figures de sants. Es pot observar aquesta mateixa disposició al Pòrtic de la Glòria, a Sant Tròfim dArle i a Santa Fe de Conques.
Al bell mig del timpà de Sant Pere hi ha el Crist en majestat -Maiestas Domini-, acompanyat per la representació dels quatre evangelistes -el tetramorf- : làguila per Joan, el lleó per Marc, el brau per Lluc i làngel per Mateu; secunden aquest conjunt principal els serafins, molt estilitzats. Els acompanyen deu dels vint- i -quatre ancians de l Apocalipsi, distribuïts a cada banda del conjunt (cinc i cinc)¸els altres catorze configuren una mena de fris a la part inferior del timpà. Les figures de la portalada dirigeixen, sense excepció, el cap vers Déu, que per ressaltar el seu poder celestial, té el cap envoltat amb un nimbe.
Per sota daquest fris hi ha la llinda, decorada amb rosetes en les quals alguns autors han volgut veure rodes de foc que simbolitzen el foc infernal ressenyat a lApocalipsi.
Mereix una atenció especial el mainell, amb tres parells de lleons rampants que foren esculpides en aquesta postura per tal que els observadors dirigissin la vista cap amunt.
El ritme és marcat per la terrible quietud del Crist jutge, que, en el cas del fort contrast amb les actituds dels altres personatges, exacerba el moviment daquests.
La representació de Crist és molt més gran que la resta de personatges i també molt més plana i menys detallada. En actitud de beneir, assenyala amb la mà dreta cap amunt (al cel), mentre que la mà esquerra la té dirigida cap avall (l infern).
Els vint-i-quatre ancians, en canvi, tallats en relleu ple, són més expressius i les seves faccions presenten més detalls.
Lescultor va treballar amb esveltesa les figures, les va allargar més del que era normal i les va dotar delegància. Alhora, però, va crear tensió i una certa violència en algunes escultures a partir de les flexions corporals que es veuen obligades a fer per poder mirar la figura de Crist.
El timpà sinspira en les obres del Beat de Liébana, profusament il.lustrades. Les miniatures del Beat van subministrar a occident la fórmula iconogràfica per expressar en imatges lApocalipsi, que presentava la doble dificultat de lhorror que narra i lhermetisme amb què és recollit a les Sagrades Escriptures.

c) Iconografia:
El timpà representa una escena de lApocalipsi de Sant Joan i altres escenes bíbliques. El missatge és clar: inexorablement arribarà el moment del judici final.
Significat:
Al territori del que avui és França es va començar a decorar les esglésies amb escultures. Lobjectiu no era només embellir-les, sinó reforçar en la ment dels feligresos lensenyament religiós i estimular-los lobediència i la fe. Les imatges de les esglésies tenien molt més efecte sobre els fidels que no pas les paraules dels capellans; per això el romànic fou una forma artística que no dubtà a sacrificar el realisme per tal daconseguir un determinat efecte expressiu o per fer més entenedor el missatge que volia infondre.
Per la seva temàtica, lApocalipsi es revelà com un dels temes més eficaços. Al timpà de Sant Pere de Moissac hi ha representat amb força fidelitat el passatge 4,1-11 de lApocalipsi de Sant Joan.
La disposició jeràrquica dels personatges es relaciona directament amb els assumptes celestials, però també amb els humans,ja que en la subordinació de les figures secundàries a Crist hi ha una analogia amb els vincles entre el poble i el senyor feudal.
Aquesta obra fou encarregada per labat Durand, sota el mandat del qual es va iniciar la restauració de labadia. El claustre i la portalada es van dur a terme segons els designis de labat Anquetil.
Aquesta obra mestra va servir de model a altres esglésies franceses ,com la de Santa Maria de Souillac, i potser va ser coneguda pel Mestre Mateo.
Funció:
La funció és religiosa. Per la seva forma i la seva funció, la portalada romànica, que també recorda els arcs de triomf romans, és el símbol de lentrada al cel i a la casa de Déu.