Tincions en l'Estudi del Sediment Urinari

Tincions són utilitzades per millorar la visualització del sediment urinari al microscopi. La tinció Sternheimer-Malbin amb cristall violeta i safranina és comuna per identificar glòbuls blancs, cèl·lules epitelials i cilindres. L'àcid acètic al 2% pot ser utilitzat per evidenciar nuclis de glòbuls blancs i cèl·lules epitelials. El blau de toluïdina al 0,5% és útil per identificar cèl·lules i diferenciar cèl·lules del tub renal de leucòcits. La tinció de Gram és emprada per identificar i classificar bacteris (bacils gram-negatius, cocs gram-positius). El Sudan III és utilitzat per detectar greixos en orina, sovint associats a cilindres.

Mètodes de Microscòpia

La microscòpia òptica convencional amb tincions, la microscòpia de contrast de fases i la microscòpia de contrast per interferència són mètodes per observar el sediment urinari. La microscòpia polaritzada es pot utilitzar per determinar la presència específica de colesterol en greixos.

Cèl·lules Epitelials en Orina

Provencen de recanvi cel·lular normal o dany epitelial. Tipus:

• Escamoses (uretra)
• Transicionals (bufeta, urèters, pelvis renal)
• Del Tub Renal (ronyó)

Increment en processos inflamatoris o infeccions del tracte urinari. Vigilar característiques anormals, que poden indicar neoplàsia. Contaminació possible amb secrecions vaginals o perianals.

Cilindres Urinaris

Formats a la porció distal i túbul col·lector del tub renal. Matriu central amb uromodulina. Relacionats amb patologia renal i retenció urinària. La formació és afavorida en orines àcides i concentrades. Principalment constituïts per albúmina. La desintegració és facilitada en orines hipotòniques i alcalines. Poden portar qualsevol component urinari. Tipus:

• Hialins (transparents)
• Cerosos (llisos)
• Granulosos (amb inclusions)

Presenten coloració en presència de bilirubina o hemoglobina. Els cilindres hialins són comuns, amb 0-2 per camp en situacions com estrès o deshidratació.

Cristalls en Orina

Càlculs renals: Agregats sòlids a pelvis renal, urèter o bufeta. La formació es produeix per quantitats excessives de substàncies poc solubles. La precipitació de minerals es produeix al concentrar-se l’ultrafiltrat. L'orina conté sals minerals i molècules properes al límit de saturació. Comuns:

• Oxalat de calci o mescla d'oxalat de calci i fosfat.

L'anàlisi d'orina i la composició de la pedra són útils per identificar minerals. Les proves sèriques per PTH i vitamina D ajuden a comprendre la fisiopatologia. Associació de cada tipus de cristall amb un rang de pH específic. Alcalina normal: petits fosfats (amorfs, triples) i carbonat de calci. Àcida normal: petits oxalats de calci, inclòs àcid úric. La formació està lligada a la saturació de sals, estat metabòlic, dieta, hidratació i flux renal. La majoria sense significat patològic, excepció en grans quantitats.

Cristalls en Orina Àcida

• Urats Amorfs: Orina pH 6-7, l'àcid úric es converteix en urat. Aparença de sorra rosada, interferència visual al sediment. Sense significat clínic.
• Urats Cristal·lins: pH neutre o lleugerament àcid. Urats d'ió amoni formant petites esferes groc-marronoses.
• Àcid Úric: Diferents formes, com rombes groguenques. Orina pH < 6, associat a patologia reumàtica (artritis).
• Oxalats de Calci: Bipiràmide d base quadrada, vista microscòpica com estructura quadrada amb creu al mig. Monohidratats semblen disc bicòncau. Associats a ingesta elevada d'àcid ascòrbic o oxàlic (cítrics, tomata, cafè, te, xocolata).

Cristalls en Orina Bàsica

• Fosfats Amorfs: En orina neutra o bàsica, semblen sorra com els urats, però amb pH diferent. Sense significat clínic.
• Fosfats Triples: Cristalls d'ió amoni i Mg, forma de taüt. Associats a infeccions del tracte urinari.
• Fosfats de Calci: Agulles agrupades com estrelles o pètals.
• Carbonat de Calci: Arrodonit, poc freqüent. Sense importància clínica; efervescència amb àcid acètic.

Cristalls amb Origen Metabòlic

• Bilirubina: Elevades quantitats en orina, amb precipitació de cristalls groguencs. Indicatius d'hepatopatia.
• Cistina: Indica la cistinosi, patologia hereditària amb fallada renal. Cristalls hexagonals.
• Tirosina i Leucina: En orines àcides. Tirosina com agulles groguenques poc freqüents. Leucina com esferes amb anells concèntrics, relacionades amb dany hepàtic o desordres metabòlics.
• Colesterol: Cristalls en orines àcides, forma de capes rectangulars. Relacionats amb patologies renals com el síndrome nefròtic o ronyó poliquístic.

Cristalls amb Origen Farmacològic

• Ampicil·lina: Agulles en orina àcida/neutra. Poden estar presents amb dany hepàtic o desordres metabòlics.
• Sulfamides: Cristalls amb forma de farcell de blat en orines àcides.
• Àcid Hipúric: Forma de prismes, freqüents en orines àcides/neutres. Poca rellevància clínica, pot relacionar-se amb exposició a toluè.

Bacteris

Observació requerida amb microscòpia òptica d'alta potència (100X), més fàcil amb contrast de fase. Bacils i cocs freqüents en infeccions del tracte urinari (ITU), poden variar en mida. Orina estèril en individus sans; la presència de bacteris indica ITU o contaminació. En ITU, els bacteris solen acompanyar-se de leucòcits al sediment; si no, pot ser mala recol·lecció o manipulació.

Fongs (Llevats)

Els llevats són cèl·lules ovoides incoloras, poden semblar eritròcits i tenir pseudohifes. La presència en orina indica contaminació amb secrecions vaginals; identificació per cultiu. Candida albicans és comú, amb infeccions possibles en embaràs, anticonceptius o diabetis.

Paràsits

Tricomones, protozous flagel·lats, indicatius de contaminació amb secrecions vaginals. El moviment circular o espasmòdic diferencia d'entre leucòcits o cèl·lules del tub renal. Orina no òptima per a tricomones, la detecció és rellevant per ITS. En alguns casos, ous o quists de paràsits gastrointestinals poden aparèixer en el sediment.