Han tingut

(ell)Sempre explica batalletes-el·liptic

neva tota la nit/ttrona que fa por-oi climatologic

hi ha 12 estudiants/fa un fred que pela/es de dia o de nit-oi gramatical

Oenunc.Ens informan algun fet

Oexcla.Expressan sorpresa,rebuig,alegria

Oirreals.Expressan possibilitat,probabilitat,dubte

Ointerro.Utilitzen la pregunta per resoldre situacions-generals/parcials

copulatiu-ser estar i semblar

CD-la cap de cuina <organitza>(vt)<els apats>(cd) 

complement agent-comença per PER

CI-sempre prta a,va trucar<a en Ramón>(ci)

CRV-tothom parlava<de l'atemtat>(crv)

ATR.-indica una qualitat.La teva proposta em va semblar<poc asseñalada>

CPred.-portes<la clenxa>(cd)<torta>(cpred)

CC-lloc,on|temps,quan|manera,com|quantitat,quant|instrument,amb que|

causa,a causa de que|compañia,amb qui|finalitat,per a qui

REFRANYS

1.Fent i desfent apren l'aprenent: ningú no neix ensenyat,cal repetir i  corregir les coses per aprendre 2.Qui la fa la paga: si algú malament,acabara pagant per les seves accions  3.Plorant i rient,els infants van creixen: pasant bons i mals moments, les persones es fan adultes  4.A cavall regalat no li miris el dentat: quan et regalen alguna cosa no li miris els defectes  5.Vora el riu, no facis el niu: mai et facis una casa al costat del riu,per que es perillós  7.La guineu, quan no les pot haber,diu que son verdes:quan vols alguna cosa i no la pots aconseguir després la menospressias 9.Gat escaldat, amb aigua tìbia fuig: les persones que han fet un dany, solen estar atents a evitar-ne d'altres, encara que no siguin greus 12.De desagraits l'infern n'es ple: cal ser agrait 13.Qui matineja, mes temps faineja: t'has de aixecar a temps per aprofitar el dia  15.Si vols estar ben sevit, feste tu mateix el llit: si vols que les coses surtin com tu vols feste-les tu mateix 16.De mica en mica s'omple la pica: amb constancia i paciencia s'aconsegueixen les coses 17.D'on no hi ha, no es pot rajar: es inútil espera resutats d'una cosa o persona que no te 18.Brams d'ase no pugue al sol: diem aixo quan no ens importa  19.Qui paga mana: qui te els mitjans economics, te el poder 22.Tal faras tal trobaras: els teus actes tindran conseqüències en el mateix sentit(positiu-negatiu) 23.No obris a la mosca morta, ni ta bossa ni ta porta: no t'en refiis de ningú malgrat sembli una persona inofenciva 24.A un puny clos sempre cal tractar de vós: davant d'una amenaça es millor allunyar-se'n 26.A la taula i al llit al primer crit: no ens hem de fer pregar a l'hora de dinar o dormir 28.Cul llogat no seu quan vol: no pots criticar la feina que t'han donat 31.Qui no te all, te una ceba: tothom te un mal o un altre, una preocupació o altre 32.Sempre han tingut bec les oques: sempre han existit els mateixos mals, defectes o han passat les mateixes coses 33.Morta la cuca, mort el verí: quan ja no existeix la causa desapareix el problema 34.Som al ball i em de ballar: ens hem d'adaptar als llocs i a les circumstancies en que ens trobem 36.La llengua no te ossos pero es trenca de molt grossos: a vegades amb les paraules pots fer molt mal 37.A cada bugada perdem un llençol: quan les coses es gasten amb el pas del temps i de l'us que li donem.38.Caldera vella, bony o forat: quan algú o quelcom mateix perd facultats i guanya defectes 39.Els estalvis es mengen les tovalloles: sovint les coses barates solen sortir cares 42.Cap geperut no es veu el gep: la gent no es vol adonar dels propis defectes 46.Al pot petit hi ha la bona confitura: ho diem quan valorem a algú 49.En terra de cecs, el borni es el rei: en mig de gent mancada d'una habilitat, el mediocre destaca molt 50.A les velloces es fan bestieses: la gent gran, per perdua de facultats extranyes 59.A tot arreu s'en fan bolets: les coses negatives son arreu del mon