Tipologia textual a l'antiga Roma
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,79 KB
Tipologia textual
Text narratiu:
- Poesia èpica: Virgili "L'Eneida"/"Les Metamorfosis" Ovidi.
- Historiografía: volen escriure textos artístics, no científics (Tit Livi "Ab urbe condita").
- Biografia: Suetoni "La vida dels 12 cèsars".
- Novela: era considerada ua manifestació artística de segon ordre (Petroni "Satírico").
- Faula: històries alegòriques (Fedre).
- Poesia didáctica: Virgili "Les Geòrgiques" (4 llibres on s'explica com conrear el camp, i com gestionar una casa de pagès).
Text expositiu:
textos que pretenen explicar un fenòmen de manera objectiva.- Literatura enciclopèdica: Vitruvi "The architectura".
- Literatura técnica: Plini el Vell "Naturalis historia".
Text expositiu:
textos on s'expressen sentiments, no són objectius.- Poesia lírica: es recitava amb l'ajut d'una lira (Horaci).
- Poesia elegíaca: expressava dolor en la vida amorosa (Ovidi).
- Poesia epigramática: breu i corrosiva, molt crítica (Marcial).
- Poesia bucólica: (Virgili): converses entre dos pastors amb un gran nivell intel·lectual.
- Poesia satírica: poesía elaborada, fa una crítica més sofisticada que l'epigramàtica (Horaci).
Text exhortatiu:
pretèn influenciar o obtenir un resultat pràctic en el receptor, influenciar el comportament del receptor.- Gènere epistular: Ciceró.
Text dramàtic:
text dialogat, per arribar a la seva completa expressió necesita ser representat.- Tragedia: "Medea" (Sèneca).
- Comèdia: Plaute i Terenci: poesia còmica, obres de teatre en les quals els finals solen ser feliços, els personatges de classe baixa i amb un llenguatge vulgar.
Text argumentatiu:
la seva intenció és atacar o defensar alguna cosa, amb l'intenció de convèncer.- Oratòria: l'art de parlar en públic (Ciceró).
- Literatura filosòfica: (Sèneca i Ciceró).
- Literatura apologètica: es dedica a defensar, ja sigui a persones o idees (Ciceró).
Oratòria: Marcus Tullius Cicero (s. I a.C):
L'any 60 a.C ja es començava a veure la decadència, i alguns generals van intentar donar cops d'Estat. A aquest any, es van unir 3 generals: Pompeu-optimates, Juli Cèsar-populares (volien el poder guanyant-se al poble) i Cras (era el més ric, estava més a favor de Pompeu); a Cras li va tocar governar l'Orient, i el van matar els parts, aquí va acabar el 1r Triumvirat. Juli Cèsar se'n va anar a fer la guerra de les Gàl·lies (58-52 a.C). Després va haver-hi una guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, en la que Juli Cèsar es proclamà vencedor i va obtenir el poder total.