Tipus d'Accidents i Protocols d'Actuació: Guia Completa

Tipus d'Accidents i Conseqüències

Segons l'OMS, un accident és un succés no premeditat que té com a resultat un dany corporal o mental, i que origina que la persona hagi de sol·licitar posteriorment assistència mèdica. Segons el lloc i l'activitat que s'estigui realitzant quan es produeixen, els accidents es classifiquen en:

• Accidents a la Llar

  Les persones que tenen més risc de patir un incident d'aquest tipus són els nens i els ancians. Els factors causants d'aquests accidents casolans són sobretot les imprudències i les distraccions, el desordre, el mal estat d'equips i instal·lacions i l'exposició a factors de risc.

• Accidents de Lleure i Temps Lliure

  En ser molt variats els llocs on es poden produir, els tipus d'accidents en aquests espais lúdics també són molt heterogenis i de diferent gravetat.

• Accidents Esportius

  Les lesions esportives són aquelles que es produeixen durant la pràctica d'alguna activitat organitzada que requereixi exercici físic, i es classifiquen en agudes i cròniques.

• Accidents de Trànsit

  Figuren entre les deu primeres causes de defunció en el món i generen un gran nombre de lesions. Les causes que els provoquen es poden classificar en dues categories:

  • Factors No Humans

    Estat de les carreteres, meteorologia, senyalització, estat del vehicle...

  • Factors Humans

    Són múltiples. 9 de cada 10 accidents s'atribueixen als conductors.

• Accidents per Catàstrofes Naturals

  Es denomina catàstrofe una situació de desastre que comporta la destrucció i el cessament de bona part de les activitats d'una comunitat. Poden tenir el seu origen en un fenomen natural, com per exemple:

  Inundacions, terratrèmols, tsunamis, huracans, sequeres.

• Accidents de Treball

  És important destacar l'interès en els últims anys per reduir la sinistralitat laboral, degut al fort impacte social de la mortalitat i a la desproporcionada despesa econòmica que generen les freqüents baixes laborals.

Triatge: Sistema de Classificació de Víctimes

El triatge és un sistema de classificació de les víctimes conforme a la seva gravetat i el seu pronòstic en circumstàncies en què es genera un gran nombre d'afectats i en què els recursos humans i materials són limitats.

Valoració Primària (1a Fase)

Objectiu: Valorar si la vida de la persona està en risc imminent.

Paràmetres a valorar:

• Respira de manera eficaç?
• Té pols?
• Té hemorràgia important que es pugui dessagnar?

Com ho fem?

• Valorar si està conscient.
  • Respon: comprovem el seu estat i demanem ajut.
  • No respon: truquem al 112 i la col·loquem en decúbit supí i obrim les vies aèries.
• Si no respira i no té la via respiratòria oberta o no hi ha pols, comencem la RCP.
• Si sagna molt, intentem aturar l'hemorràgia. Atenció amb les isquèmies.

Protocol ABCD

A (Airway): Obertura de la Via Aèria

És prioritari assegurar que la via aèria es troba permeable per facilitar que l'aire entri als pulmons.

B (Breathing): Respiració

S'ha de comprovar l'estat respiratori dels pacients inconscients i verificar que la respiració sigui normal o alterada.

C (Circulation): Circulació

L'estat circulatori del pacient es valora principalment mitjançant la presa de pols. També comprovarem si el pacient presenta hemorràgies.

D (Disability): Estat Neurològic

Fase en què hem de valorar no només la presència o l'absència de consciència, sinó també el seu nivell en el pacient.

Valoració de la Consciència

La consciència es pot definir com un estat en què l'individu està alerta i té capacitat per captar i respondre els estímuls externs i interns. La seva valoració es pot realitzar des d'un punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu.

• Valoració Qualitativa (Escala ADVN)

  Per valorar qualitativament l'estat de consciència, se sol usar l'escala ADVN. Aquestes sigles responen a: Alerta, Verbal, Dolor i No resposta.

• Valoració Quantitativa (Escala de Glasgow)

  S'usen diverses escales en què es valora el grau de resposta enfront de diferents estímuls. La més usada en adults és l'escala de Glasgow, que avalua l'obertura ocular i les respostes motora i verbal.