Tipus d'Aprenentatge: Condicionament Clàssic i Operant

L'Aprenentatge

L'aprenentatge comprèn tots aquells canvis, més o menys permanents, que es produeixen en la conducta de l'individu per tal d'adaptar-se als canvis en el medi.

Adaptabilitat: la capacitat per aprendre noves formes de comportament que ens permeten afrontar les circumstàncies sempre canviants.

Allò que s'aprèn és modificable mitjançant un aprenentatge, que normalment fem per associació, relacionant de manera natural els fets que succeeixen.

Mecanismes que fan que un comportament s'aprengui: condicionament clàssic, operant i per observació. La base dels aprenentatges són els descobriments de les lleis. Cap al segle XX comença a imposar-se la tendència d'estudiar la relació dels organismes amb el seu entorn = conductisme: contribuïa a fer la psicologia una ciència objectiva de la conducta, fugint de les interpretacions subjectives que fins llavors s'atribuïen als fenòmens psicològics. Va sorgir principalment a l'Amèrica del Nord i Rússia, va tenir gran influència en la primera meitat del segle XX, ja que va explicar de manera objectiva molts fenòmens que fins aleshores no tenien explicació científica.

Condicionament Clàssic

Ivan Pavlov estava estudiant la secreció salival dels gossos i va veure que quan se'ls posava menjar a la boca sempre segregaven saliva o que davant d'estímuls relacionats amb el menjar també ho feien. La conclusió a què va arribar és que la salivació davant d'estímuls associats amb el menjar era una forma d'aprenentatge. Després d'experimentar, va anomenar els components del condicionament clàssic:

1. Salivació: resposta incondicionada.
2. Com que l'aliment sempre produeix la salivació, Pavlov el va anomenar estímul incondicionat.
3. Estímul neutre: l'estímul que per si sol no provoca cap resposta.
4. La salivació del gos com a resposta als estímuls inicialment neutres depèn del fet que el gos associï aquests estímuls amb el menjar. S'anomena això resposta condicionada. L'estímul que prèviament era neutre i que ara desencadena la salivació condicionada rep el nom d'estímul condicionat.

El condicionament clàssic és adaptatiu, ajuda l'organisme a preparar-se per a fets positius o negatius que són imminents = adquisició.

Disminució de la RC en absència de l'EI = extinció. Resposta a estímuls semblants a l'EC i pot ser adaptativa = generalització.

Discriminació: és el procés contrari a la generalització. Consisteix en la capacitat de respondre davant d'un estímul determinat, però no davant d'altres que s'hi assemblen per les seves característiques.

El condicionament clàssic s'utilitza per a tractaments de diversos trastorns psicològics com les fòbies o l'addicció a l'alcohol, o per a l'ensinistrament d'animals.

Diferències entre Condicionament Clàssic i Operant

• CC implica una conducta automàtica davant de determinats estímuls, CO conducta voluntària, que opera sobre l'ambient per aconseguir conseqüències reforçadores o castigadores.
• CC és abans de produir-se la conducta, CO és després de la conducta.

Condicionament Operant

Skinner i la llei de l'efecte: coloms ensenyats a caminar fent un 8 o a prémer una palanca quan sonen vocals i no consonants. Modelament = reforçar només les respostes que són més properes al comportament final desitjat.

El reforçador és una conseqüència de la conducta que fa que aquesta tingui més probabilitats de donar-se.

• Primaris: són reforçadors innats.
• Secundaris: són apresos (cobrar diners després d'una feina).

Programes de reforçament: proporcionar el reforçador fent-ho parcialment o de forma intermitent, de manera que només es reforcin algunes de les conductes. Són més eficaços per mantenir les conductes, ja que són més resistents a l'extinció, encara que el reforçament continu sembla més eficaç quan del que es tracta és d'aprendre la conducta.