Tipus de bilingüisme

Bilingüisme individual:

Afecta a un individu que parla més d'una llengua. Aquest terme al·ludeix a casos molt diversos que responen al comportament dels individus cap a les diferents llengües:

• Segons el grau d’ús parlem
  • Bilingüisme passiu: entén les dues llengües, però només en parla una.
  • Bilingüisme actiu: entén i usa les dues llengües.
• Segons el domini parlem
  • Bilingüisme simètric: domina les dues llengües al mateix nivell.
  • Bilingüisme asimètric: domina una llengua més que l'altra.
• Segons la motivació parlem:
  • Bilingüisme instrumental: utilitza les dues llengües per raons laborals.
  • Bilingüisme integratiu: utilitza les dues llengües per motius d’integració.

Bilingüisme social:

Es tracta de l’ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany. Ens trobem contínuament en interaccions socials, no hi ha individus aïllats. Encontrem tres situacions:

• La societat en que coincideixen dues llengües: En aquest cas, sempre s'estableix un situació de desigualtat entre les llengües a causa del prestigi social. Els canvis lingüístics solen ser lents i és normal la situació prèvia de societat diglòssica.
• Situació d’immigració: qui va a la nova terra aprèn la llengua del lloc on va, perquè li resultarà imprescindible per a la vida social.
• Cosmopolitisme: per la globalització les llengües arriben a tot el món, sobretot l’anglesa. Podem trobar-nos en contacte amb altres llengües.

Bilingüisme territorial:

Causat per un espai territorial dividit en dues zones delimitades geogràficament i que parlen llengües diferents. Aquests casos de bilingüisme es deuen a raons polítiques que fan que dues llengües distintes es disputen un mateix territori. L’experiència demostra que no és possible el bilingüisme en aquests termes, ja que sempre hi ha una situació desfavorable d’una llengua respecte de l’altra. Es diu que les persones són bilingües però les nacions no.