Tipus de Bilingüisme i Conflicte Lingüístic: Anàlisi
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,32 KB
Bilingüisme Territorial
Aquesta solució no és avui la més freqüent. El territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades històricament i lingüísticament i no hauria de comportar, en principi, cap tipus de tensió. Seria el cas de Bèlgica (francès a Flandes i neerlandès a Valònia).
Bilingüisme Social
És, sens dubte, la solució més freqüent i seria objecte d'estudi de la sociolingüística. Dins d'un territori apareixen grups socials que usen més d'un idioma: un de propi i un altre que és el propi d'un altre grup. L'alternança idiomàtica depèn d'unes normes d'ús social establertes; acostuma a ser desequilibrada i per això mateix hi ha l'existència d'un conflicte lingüístic.
Conflicte Lingüístic i Desequilibri
És a dir, entren en contacte dues comunitats lingüístiques, amb la llengua 1 (la pròpia) i la llengua 2 (la nova), que, en la mesura que és adquirida, es produeix una compartimentació de funcions lingüístiques que compleixen i cobreixen diferents funcions socials. La llengua 2 va ocupant dominis lingüístics que fins aleshores eren coberts per la llengua 1. La bilingüització dels membres del grup A (L1) s'imposa com una necessitat, i comporta, de fet, una marginació en certs àmbits del grup B (L2) que decideixen bilingüitzar-se, és a dir, aprendre L1. Però aquesta és una situació de tria personal, no d'exigència social. Aquí rau, precisament, la diferència entre els bilingües d'A i els de B.
Per això, parlem de bilingüisme unilateral; és a dir, el bilingüisme que va en una sola direcció: els parlants de la llengua 1 han après i usen la llengua 2, mentre que, per necessitat, els parlants de la llengua 2 només usen aquesta llengua, ja que aprendre-la és simplement per voluntat pròpia.
Diferència entre Bilingüe i Bilingüisme
En tot aquest context, cal que distingim entre bilingüe i bilingüisme. El primer es refereix a l'aspecte real de la qüestió, mentre que el segon es refereix a l'aspecte ideològic. A partir d'això, s'ha creat un mite al voltant del concepte del bilingüisme: l'estructura del bilingüisme fa que els qui el propugnen siguin aquells que no el practiquen mai, és a dir, els parlants de L2, que defensen el bilingüisme dels altres (L1).