Tipus de Carrosseries, Aerodinàmica i Seguretat en Vehicles

Tipus de Carrosseries

Podem classificar les carrosseries en els següents tipus:

• Carrosseries i xassís separats: És el sistema més antic. Actualment només s'utilitza per a camions, autobusos, tot-terrenys i carrosseries de fibra. Les parts bàsiques són el bastidor i la carrosseria. En aquest apartat hi ha diferents tipus de bastidors com el d'escala (2 llarguers laterals units per travessers), de columna (estretament central amb travessers davanters i posterior) i els tubulars.
• Carrosseries amb plataforma-xassís: Existeix el tipus de plataforma de xapa soldada (la carrosseria pot estar soldada a la plataforma o cargolada).
• Carrosseries autoportants: Existeixen les autoportants monocasc (soldades) i les autoportants amb elements desmuntables.
• Estructura i denominació de les peces de la carrosseria: Es poden classificar segons la seva funció, segons la posició que ocupen i segons la forma de fixació.

Esforços Suportats per la Carrosseria

Uns elevats valors de rigidesa de torsió i de flexió aporten avantatges com:

• Menys vibracions.
• Menys sorolls.
• Manteniment de les posicions i toleràncies de muntatge de portes i capós.
• Més facilitat de conducció.
• Més resistència a ruptures degudes a la utilització en paviments irregulars.
• Millor sensació de solidesa del vehicle.

Transformació d'Energia

L'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. El motor d'un vehicle és l'encarregat de transformar, mitjançant la combustió, l'energia del combustible en energia cinètica per a moure el vehicle (aquesta energia cinètica és suportada per la carrosseria).

Fórmula: EC= 1/2 m·v²

Explicació de la Foto

• A: Ec= Energia cinètica / Ep= Energia potencial (Ec=Ep).
• B: Ec= Energia cinètica / Er= Energia de fregament dissipada en els frens (Ec=Er).
• C: Ec= Energia cinètica / Ed= Energia de deformació (Ec=Ed).

• A) Col·lector.
• B) Càmera de tranquil·lització.
• C) Zona de control.
• D) Difusor.
• E) Ventiladors.

Túnel de Vent: Components

1. Zona de proves a alta velocitat.
2. Zona d'assajos a baixa velocitat.
3. Zona d'entramats enreixillats.
4. Zona d'entramats enreixillats.
5. Entrada i sortida d'aire per convertir la instal·lació en un circuit obert.
6. Ventilador.
7. Zona de refredament.
8. Zona de gestió de les turbulències.
9. Difusor.

Crash Test

Tipus de proves de xoc:

• Impacte frontal.
• Impacte lateral.
• Impacte lateral contra pal.
• Impacte posterior.
• Prova de bolcada.
• Prova de prevenció del risc d'incendi.
• Prova d'atropellament de vianants.

Impacte Frontal

Es fa a 64 km/h contra una estructura deformable que simula un altre vehicle i es fa amb el costat del conductor. S'utilitzen dos dummies i amb offset (intent d'esquivament).

Requisits

No s'ha d'obrir cap porta excepte una davantera i una del darrere. Després del xoc, els seients s'han de poder reclinar o moure per evacuar els passatgers. El desplaçament del volant ha de ser inferior a 80 mm en horitzontal i 100 mm en vertical. No es pot desprendre cap peça interior i el nivell de fuita de combustible ha de ser inferior a 0,5 g/s.

Impacte Lateral

Ha de distribuir l'energia del xoc lateral per mantenir íntegre l'habitacle dels ocupants.

Impacte Posterior

Es fa a 35-38 km/h. No hi pot haver cap deformació en l'habitacle (el portó no pot introduir-se). La instal·lació de combustible ha de ser estanca i els reposacaps tenen una gran importància.

Crash Test: Altres Proves

Prova de Bolcada

Bolcada dinàmica (50 km/h i xarxa de frenada), caiguda lliure (50 cm d'alçada i sobre cantonada davantera esquerra) i aixafament estàtic (lateral sostre i esforç diagonal).

Prova de Prevenció d'Incendis

Bolcada estàtica i buscar possibles fuites.

Prova d'Atropellament de Vianants

Es fa contra dummies adults i nens, a una velocitat de 40 km/h.

Els Dummies

Són maniquins biofidels. Tenen sensors per mesurar acceleracions i aixafaments. S'utilitzen diferents tipus de dummies depenent del tipus de prova, però els maniquins virtuals NUM són millors, ja que la simulació és digital i s'aconsegueix una millor rèplica humana.

Abans d'una prova s'ha de calibrar els dummies, col·locar els targets, instal·lar elements de mesura als vehicles, ubicar els dummies al vehicle, col·locar la il·luminació i les càmeres, col·locar el vehicle a la catapulta de llançament o zona d'impacte (segons la necessitat de la prova) i, finalment, executar l'impacte.