Tipus de Comerç i Formes d'Associacionisme Comercial

Formes d'associacionisme comercial

Cooperativa de detallistes

El vincle entre els associats és més gran, ja que els detallistes s'agrupen fent una cooperativa que farà la funció de majorista. Aquesta fórmula permet:

• Llibertat d'adhesió i baixa voluntària dels socis.
• Llibertat de compra dels socis a la cooperativa.
• Repartiment dels retorns cooperatius i també dels rappels aconseguits en funció de les compres fetes.

Central de compres

Associació voluntària de comerciants o empreses per fer l'activitat de majorista, amb l'objectiu d'obtenir millors preus i condicions de compra, així com organitzar tota una sèrie de serveis comuns (Ex: Euromadi, Expert...). És una associació horitzontal (només de detallistes) en la qual es comprometen a seguir una disciplina de compra adequada, tot i que es poden retirar en qualsevol moment.

L'agrupació pot incloure, també, consells i accions en màrqueting i gestió. Com a avantatge, s'aprofiten de les experiències de cadascú i poden dur a terme campanyes publicitàries i negociacions de preus i condicions amb els proveïdors que, individualment, no podrien fer. Actualment, no es parla tant de centrals de compra sinó de centrals de negoci, ja que permeten fer negoci al distribuïdor i a la mateixa central. Els beneficis de la central han d'anar a accelerar el procés i ajudar els seus membres.

Cadenes franquiciades

S'estudiaran més endavant. Es tracta d'agrupacions "espacials". Si hi ha comerç associat o associacionisme, la competència no entra perquè vindria a perdre diners (Ex: al sector dels electrodomèstics li va costar molt que entressin grans competidors estrangers, i en canvi no ha passat tant en el sector dels esports).

Tipus de comerç segons l'assortiment

Comerç especialitzat

Establiments que es dediquen a vendre un tipus o gamma de productes afins. Les noves tendències es mouen cap al comerç segmentat més que cap al comerç especialitzat.

Comerç polivalent

Denominació que reben els establiments que es dediquen a vendre una àmplia gamma de productes diversos, però sense arribar a aprofundir dins del mateix article en concret.

Tipus d'establiments segons el concepte

Botiga tradicional

El client és atès pel venedor o dependent. Poden oferir certa varietat de productes, però sense gaire profunditat. Normalment és d'explotació familiar. Intenten competir amb altres tipus d'establiments a través del seu servei i atenció al client. Ex: botiga de comestibles, de roba, de sabates...

Comerç especialitzat (venda tradicional)

Establiment amb venda de tipus tradicional amb poca varietat però molta profunditat d'un tipus de producte; és a dir, estan especialitzats en una línia de productes. Ex: botigues tipus delicatessen.

Killer o Category Killer (assassí de categories)

Establiment de gran mida, especialitzat en un tipus de producte, amb molta amplitud i profunditat de gamma, el que li permet satisfer molts segments de clientela. Té una rotació d'estocs molt forta. Ex: IKEA, Toys "R" Us, Decathlon...

Autoservei

Són establiments de mida petita, generalment d'alimentació i drogueria, que utilitzen el sistema de venda en autoservei. Segons la classificació de Nielsen, es consideren autoserveis aquells establiments que tenen una sola caixa de sortida i una superfície de venda inferior als 150 metres quadrats.

Supermercat

Establiment comercial similar però més gran que l'autoservei. Tenen més de dues caixes de sortida i superfícies de venda d'entre 400 i 2.500 metres quadrats. Ex: Caprabo.

Hipermercat

Són superfícies de venda de gran mida, amb més de 2.500 metres quadrats i amb aparcament propi. Estan situats normalment als afores de les ciutats i utilitzen la fórmula de l'autoservei, amb un horari de venda molt ampli (normalment de 10 del matí a 10 del vespre) i una gran varietat de productes.

Gran magatzem

Són grans superfícies que, a través de diversos departaments, ofereixen una gran quantitat de productes molt variats, però amb menys profunditat que les botigues especialitzades i una baixa o mitjana rotació d'estocs (no tan forta com la dels hipermercats). Normalment operen en cadena d'establiments en diferents grans ciutats i proporcionen una gran varietat de serveis complementaris (finançament, entrega a domicili, aparcament, restaurant, agència de viatges...), que financen amb preus una mica més elevats, compensats per la major atenció al client. JORBA!!!

Discount (Descompte)

Són establiments comercials més petits que els hipermercats, tipus supermercat, però que es basen en una gamma curta d'articles, de marques poc conegudes o fins i tot "marques de distribuïdor", amb una forta rotació, preus baixos i escàs servei. Per compensar els preus baixos, no fan gaire publicitat, tenen instal·lacions modestes i pocs serveis (normalment no ofereixen bosses gratuïtes, finançament o pagament amb targeta en alguns casos). El benefici prové de l'alta rotació. Ex: Dia, Lidl, Schlecker i altres sectors (electrodomèstics, basar, llar...).

Gran superfície i Centre comercial (Shopping center)

Conjunt d'establiments comercials independents, planificats i desenvolupats amb criteri d'unitat, amb una mida, barreja comercial, serveis comuns i activitats complementàries relacionades amb el seu entorn, i que disposen d'una imatge i gestió unitàries. Tenen atractius com:

• Comerciants compromesos amb la modernització.
• Atractiu comercial dels principals establiments que actuen com a pol d'atracció (a vegades una gran superfície com Continente...).
• Potència comercial conjunta.
• Locals normalment de lloguer, evitant el desemborsament de la compra.
• Serveis comuns: aparcaments, neteja, animació, seguretat, cinema, restaurants, discoteques...

En conjunt tenen una gran superfície de venda. Ex: Baricentro, Maremàgnum, Diagonal Mar, L'Illa.