Tipus de Comunicació: Verbal i No Verbal

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Comunicació i Llenguatge

1.1 La Comunicació

Comunicar-se vol dir establir alguna cosa en comú amb algú, compartir informació de diferents tipus, idees i fins i tot actituds.

1.2 El Procés de la Comunicació

  • Emissor: Persona que emet el missatge.
  • Receptor: El que rep el missatge.
  • Missatge: La informació que es transmet.
  • Codi: El llenguatge que s'utilitza per transmetre el missatge.
  • Codificar: Construir el missatge a través d'un codi.
  • Descodificar: Desxifrar el codi per construir el missatge.
  • Canal: El medi físic per on es transmet el missatge.
  • Soroll: Interferències que es poden donar en la transmissió del missatge.
  • Context: Tot allò que envolta l'acte comunicatiu i que pot influir en aquest.
  • Feedback: Retroalimentació, comunicació recíproca.
  • Intencionalitat: Intenció de comunicar. Cal intencionalitat perquè hi hagi comunicació.

El Codi

És un sistema de signes i de regles que permet formular i comprendre missatges.

Tipus:

  • Lingüístic: El verbal, l'escrit.
  • No lingüístic: Poden ser visuals, gestuals o acústics.

Signe

És una representació perceptible pels sentits (significant) d'una realitat.

Tipus:

  • Indici: És un signe que quan el veiem deduïm una determinada informació (fum - foc, deducció).
  • Icona: És un dibuix que té alguna cosa a veure amb la naturalesa (món real).
  • Símbol: És una relació arbitrària amb la realitat.
Formes de comunicació humanaVerbalNo Verbal
VocalParlaParallenguatge
No VocalEscripturaKinèsia / Proxèmia

Comunicació Verbal

És aquella que executa l'ésser humà a través del seu aparell bucofonador i de moviments motrius (escriptura).

Comunicació No Verbal

Es produeix a través de signes de gran varietat: imatges sensorials, sons, gestos, moviments corporals...

  • Parallenguatge: Component vocal de la comunicació, no té en compte el contingut verbal (volum, to, velocitat, fluïdesa, entonació).
  • Kinèsia: Estudia tots aquells fenòmens no verbals que en l'ésser humà tenen a veure amb el comportament i la comunicació (comunicació facial, mans, mirada).
  • Proxèmia: Estudi de les distàncies interpersonals, canvia en funció de les cultures o societat.

E.T. Hall: La Distància en la Comunicació

La distància influeix, segons si és més propera, en la capacitat de relacionar-se amb els altres i facilita la consecució de determinats objectius comunicatius.

Va descobrir 4 distàncies:

  1. Distància Íntima: 15-45 cm.
  2. Distància Personal: 46-120 cm (cafè).
  3. Distància Social: 120-360 cm, normal (estranys).
  4. Distància Pública: +360 cm (idònia per a públic, importa el parallenguatge).

Constitueix un 70% de la informació.

Regla de Mehrabian

  • Verbal: 7% paraules.
  • No verbal: 38% parallenguatge / 55% llenguatge corporal.

Llenguatge

És qualsevol tipus de codi semiòtic estructurat, per al qual existeix un context d'ús i certs principis combinatoris formals. Serveix per intercanviar idees, emocions mitjançant un sistema de signes orals i escrits.

Llengua

Sistema de signes orals i escrits que estan estretament units a una comunitat cultural i social, formant una comunitat lingüística.

Parla

Realització concreta de la llengua en un moment i una situació determinada.

Entradas relacionadas: