Tipus de Comunicació: Verbal i No Verbal
Clasificado en Magisterio
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB
Comunicació i Llenguatge
1.1 La Comunicació
Comunicar-se vol dir establir alguna cosa en comú amb algú, compartir informació de diferents tipus, idees i fins i tot actituds.
1.2 El Procés de la Comunicació
- Emissor: Persona que emet el missatge.
- Receptor: El que rep el missatge.
- Missatge: La informació que es transmet.
- Codi: El llenguatge que s'utilitza per transmetre el missatge.
- Codificar: Construir el missatge a través d'un codi.
- Descodificar: Desxifrar el codi per construir el missatge.
- Canal: El medi físic per on es transmet el missatge.
- Soroll: Interferències que es poden donar en la transmissió del missatge.
- Context: Tot allò que envolta l'acte comunicatiu i que pot influir en aquest.
- Feedback: Retroalimentació, comunicació recíproca.
- Intencionalitat: Intenció de comunicar. Cal intencionalitat perquè hi hagi comunicació.
El Codi
És un sistema de signes i de regles que permet formular i comprendre missatges.
Tipus:
- Lingüístic: El verbal, l'escrit.
- No lingüístic: Poden ser visuals, gestuals o acústics.
Signe
És una representació perceptible pels sentits (significant) d'una realitat.
Tipus:
- Indici: És un signe que quan el veiem deduïm una determinada informació (fum - foc, deducció).
- Icona: És un dibuix que té alguna cosa a veure amb la naturalesa (món real).
- Símbol: És una relació arbitrària amb la realitat.
Formes de comunicació humana | Verbal | No Verbal |
---|---|---|
Vocal | Parla | Parallenguatge |
No Vocal | Escriptura | Kinèsia / Proxèmia |
Comunicació Verbal
És aquella que executa l'ésser humà a través del seu aparell bucofonador i de moviments motrius (escriptura).
Comunicació No Verbal
Es produeix a través de signes de gran varietat: imatges sensorials, sons, gestos, moviments corporals...
- Parallenguatge: Component vocal de la comunicació, no té en compte el contingut verbal (volum, to, velocitat, fluïdesa, entonació).
- Kinèsia: Estudia tots aquells fenòmens no verbals que en l'ésser humà tenen a veure amb el comportament i la comunicació (comunicació facial, mans, mirada).
- Proxèmia: Estudi de les distàncies interpersonals, canvia en funció de les cultures o societat.
E.T. Hall: La Distància en la Comunicació
La distància influeix, segons si és més propera, en la capacitat de relacionar-se amb els altres i facilita la consecució de determinats objectius comunicatius.
Va descobrir 4 distàncies:
- Distància Íntima: 15-45 cm.
- Distància Personal: 46-120 cm (cafè).
- Distància Social: 120-360 cm, normal (estranys).
- Distància Pública: +360 cm (idònia per a públic, importa el parallenguatge).
Constitueix un 70% de la informació.
Regla de Mehrabian
- Verbal: 7% paraules.
- No verbal: 38% parallenguatge / 55% llenguatge corporal.
Llenguatge
És qualsevol tipus de codi semiòtic estructurat, per al qual existeix un context d'ús i certs principis combinatoris formals. Serveix per intercanviar idees, emocions mitjançant un sistema de signes orals i escrits.
Llengua
Sistema de signes orals i escrits que estan estretament units a una comunitat cultural i social, formant una comunitat lingüística.
Parla
Realització concreta de la llengua en un moment i una situació determinada.