Tipus de Coneixement: Fets, Idees i el Repte de la Inducció
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,58 KB
Dos Tipus de Coneixement
En filosofia, es distingeixen principalment dos tipus de coneixement:
Qüestions de Fet: El Coneixement Empíric
És el coneixement empíric, aquell que obtenim a través de l'experiència. Per exemple, saber que el metall s'enfonsa en l'aigua. Aquests coneixements o bé provenen directament de la nostra experiència (com ara "sé que tinc mal de cap") o es basen en associacions causals comprovades repetidament en la nostra experiència (per exemple, "sé que si llenço les claus al mar s'enfonsaran" o "sé que el meu amic ha estat a França").
És important destacar que no hi ha cap connexió lògica inherent entre els fets; qualsevol fet, en principi, podria estar relacionat amb qualsevol altre fet.
Relacions d'Idees: El Coneixement Formal
És el coneixement formal, propi de la matemàtica i la lògica, que no té caràcter empíric. Aquí, tot depèn de les relacions lògiques entre els conceptes. Per exemple, puc deduir de la suma de 2 i 3 que el resultat és necessàriament 5. Si digués que és 4, estaria afirmant una cosa impensable, ja que seria una contradicció lògica.
En les qüestions de fet no hi pot haver contradicció lògica.
La Inducció i la Deducció
El tipus d'inferència característic de les ciències formals o relacions d'idees és la deducció. La deducció és lògica i necessària (la seva falsedat és impensable): si x+y=3 i x=2, llavors puc inferir de manera segura que y=1.
En canvi, el tipus d'inferència de les qüestions de fet s'anomena inducció, i consisteix a passar d'associacions comprovades a creences no comprovades. Aquest procés és el que ens permet anar més enllà del coneixement directament experimentat. Per exemple, passar de la comprovació que un amic ha dit la veritat en nombroses ocasions a creure que la propera vegada dirà la veritat (o que sempre dirà la veritat) és un exemple d'inducció.
El Problema de la Inducció
El coneixement inductiu planteja un greu problema de fonamentació: passar d'una sèrie limitada de casos comprovats a una afirmació universal. Una afirmació "universal" vol dir que la llei es refereix a tots els casos possibles, comprovats o no comprovats (o sobre un cas futur o no comprovat). Aquest pas no té una justificació lògica inherent.
L'experiència, com ja hem esmentat, només mostra la successió i l'associació de fets, però la raó no té cap manera d'esbrinar si aquesta associació serà permanent o no en el futur.