Tipus d'Ecosistemes: Terrestres i Aquàtics
Clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB
Exemples d'Ecosistemes Terrestres Naturals
Desert Càlid
Clima molt sec, escassetat de precipitacions i canvis de temperatura molt bruscos entre el dia i la nit. La vegetació és xerofítica, amb cactus i eufòrbies. S'hi troben animals com:
- Camells i dromedaris
- Fardatxos
- Cangurs
- Correcamins
- Corbs
Alta Muntanya
El biòtop presenta grans diferències de temperatura entre l'estiu i l'hivern, i es queda cobert de neu durant els mesos de fred. L'escassetat d'aliment és la causa que molts animals migrin durant l'hivern cap a zones més càlides.
Fauna:
- Isard
- Graula
- Falcó
- Saltamartí
- Fardatxo
- Sargantana
- Escurçó
Flora:
- Bàlec
- Ginesta
Boscos Caducifolis
Formats per arbres que perden la fulla a l'hivern. El sòl fèrtil i gruixut alberga molts éssers vius. Són típics del clima oceànic, amb hiverns freds i precipitacions abundants. A Espanya es troben al nord peninsular.
Fauna:
- Picot verd
- Talp
- Gamarús
- Papallona
Flora:
- Faig i bedolls
- Molses i falgueres
Exemples d'Ecosistemes Terrestres Humanitzats
Cultius
Els terrenys cultivats amb cereals, alfals o altres plantes herbàcies són ecosistemes que alberguen una rica biocenosi. Una part molt important d'aquests ecosistemes són les llindes dels camps, ocupades per esbarzers, arbres i herbes on nien, viuen i s'alimenten molts éssers vius diferents.
Fauna:
- Agiló
- Talpó
- Xoriguer
- Ratolí
- Rabosa
- Conill
- Pioc salvatge
Flora:
- Espècies cultivades
- Plantes de marge
Parcs i Jardins
L'entorn urbà alberga ecosistemes en què la presència humana és molt important, en els quals també habiten animals que han adaptat els seus costums per a conviure amb l'ésser humà.
Fauna:
- Ànec
- Teuladí
- Colom
- Garsa
- Insectes
- Gat
Flora:
- Arbres ornamentals
- Arbusts variats
Els Ecosistemes Aquàtics
Són aquells en què els éssers vius estan envoltats d'aigua. Hi ha 2 tipus principals: l'ecosistema marí i el d'aigua dolça.
Factors Abiòtics en Medis Aquàtics
Els factors abiòtics clau que influeixen en els ecosistemes aquàtics són:
La Llum
Important per als organismes fotosintètics. Disminueix amb la profunditat; hi ha una zona fòtica, il·luminada, i una altra zona afòtica, on amb prou feines arriba la llum.
La Temperatura
És menys variable que als ecosistemes terrestres. Les variacions estan en funció de la distància a la costa i de la profunditat. A partir dels 300 metres de profunditat, la temperatura de l'aigua es manté constant a uns 2°C.
La Pressió
A mesura que augmenta la profunditat, augmenta la pressió hidrostàtica.
La Salinitat
Les aigües marines tenen un contingut en sals molt estable, mentre que les aigües continentals són més heterogènies.
La Quantitat d'Oxigen
Les aigües tenen menor quantitat de gasos dissolts en comparació amb l'aire.
La Vida en les Aigües
Segons la forma de vida, els éssers vius aquàtics es classifiquen en:
Plàncton
Petits organismes que viuen surant en les aigües, són immòbils o realitzen senzills moviments (ex: fitoplàncton, zooplàncton).
Nècton
El formen animals que poden nadar i es desplacen amb facilitat (ex: peixos, balenes, calamars).
Bentos
Organismes que viuen sobre el fons, fixos a aquest o desplaçant-se (ex: estrelles de mar, cloïsses, corals).
Ecosistemes Marins
Es poden classificar segons la profunditat i segons la seva distància a la costa.
Classificació Segons la Profunditat
Es distingeixen 3 zones principals:
Zona Pelàgica
És la més superficial, arriba fins a 200 m. És una zona il·luminada amb plàncton i organismes nedadors.
Zona Batial
Comprèn dels 200 als 2000 m de profunditat. Hi abunden els animals nedadors adaptats a la falta de llum.
Zona Abissal
Per davall dels 2000 m, es caracteritza per l'absència de llum i les altes pressions. Hi ha organismes bentònics i peixos abissals, amb adaptacions especials a les altes pressions i a la foscor, com ara la forma plana o els òrgans productors de llum.
Classificació Segons la Distància a la Costa
Es diferencien 2 zones:
Zona Nerítica
És la pròxima a la costa, situada sobre la plataforma continental. Es caracteritza pel moviment de les aigües i la gran biodiversitat.