Tipus d'energia: tèrmica, nuclear, renovables i hidrogen
Clasificado en Tecnología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,95 KB
Tipus d'energia i conceptes clau
1. Energia tèrmica (no renovable)
Energia tèrmica: No renovable. Es produeix a partir de la combustió de combustibles fòssils com el carbó, el gas natural o el petroli. Aquesta energia és contínua mentre hi hagi combustible, però no és sostenible a llarg termini degut a l’esgotament dels recursos i a l’impacte ambiental negatiu. L’eficiència total de les centrals no és gaire alta.
Grau de combustió
El grau de combustió es refereix a la quantitat d’energia que es pot obtenir d’un combustible. Aquesta quantitat d’energia depèn de la naturalesa del combustible i de les condicions en què es realitza la combustió.
2. Energia nuclear (no renovable)
Energia nuclear: No renovable. Produeix energia elèctrica a partir de l’energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, mitjançant la fissió nuclear d’isòtops pesants com l’urani o el plutoni. Aquesta energia és contínua i pot ser sostenible si es gestionen adequadament els residus radioactius.
3. Energia hidràulica (renovable)
Energia hidràulica: Renovable. Es genera energia elèctrica a partir de l’energia potencial de l’aigua emmagatzemada en una presa. Es produeix amb el moviment de l’aigua, normalment en embassaments. L’aigua es condueix des de l’embassament fins a una o diverses turbines hidràuliques, on es produeix la generació d’energia. Aquesta energia és intermitent, ja que depèn de la disponibilitat d’aigua, però és sostenible.
4. Energia fotovoltaica (renovable)
Energia fotovoltaica: Renovable. Es produeix a partir de la llum solar mitjançant cèl·lules fotovoltaiques. La corrent contínua generada per aquestes cèl·lules s’ha de transformar en corrent altern per mitjà d’inversors. Aquesta energia és intermitent, ja que depèn de la llum solar, però és sostenible perquè es pot mantenir a llarg termini sense esgotar els recursos ni causar danys greus al medi ambient.
5. Energia eòlica (renovable)
Energia eòlica: Renovable. Es produeix a partir del moviment de l’aire que fa girar una turbina, convertint així l’energia cinètica del vent en energia mecànica. El multiplicador augmenta el parell o la velocitat; aquesta energia mecànica es transforma en energia elèctrica al generador, normalment en parcs eòlics. Aquesta energia és intermitent, ja que depèn de la velocitat i direcció del vent, i és sostenible.
6. Hidrogen
Hidrogen: L’hidrogen es pot obtenir de diverses maneres, però una de les més comunes és l’electròlisi de l’aigua. En aquest procés, l’aigua es descompon en hidrogen i oxigen mitjançant l’ús d’electricitat. Aquest procés es pot descriure en els següents passos:
- S'utilitza energia renovable i una font d'aigua.
- L'energia i l'aigua es porten a una planta d'hidrogen on es realitza l'electròlisi.
- L'electròlisi descompon l'aigua en hidrogen i oxigen.
- L'hidrogen produït s'emmagatzema.
- Aquest hidrogen emmagatzemat es pot distribuir a través d'una xarxa als consumidors d'hidrogen.
- Els consumidors d'hidrogen poden reconvertir aquest hidrogen en electricitat.
7. Accidents nuclears
Accidents nuclears:
- Three Mile Island: Aquest accident es va produir el 28 de març de 1979 a la central nuclear de Three Mile Island, als Estats Units. A causa d’una sèrie d’errors humans i de disseny, part del nucli del reactor es va fondre, alliberant una quantitat significativa de radioactivitat a l’ambient.
- Txernòbil: Aquest és considerat l’accident nuclear més greu de la història. Va ocórrer el 26 d'abril de 1986 a la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Una explosió va destruir el reactor i va alliberar una gran quantitat de radioactivitat a l’ambient.
- Fukushima: Aquest accident es va produir l'11 de març de 2011 a la central nuclear de Fukushima Daiichi, al Japó, a causa d’un terratrèmol i un tsunami. Els danys causats per aquests desastres naturals van provocar la fusió dels nuclis en tres reactors i l'alliberació de materials radioactius.
8. Força electromotriu (FE)
Força electromotriu (FE): La FE és una característica de qualsevol generador elèctric, bateria, dispositiu termoelèctric o transformador elèctric. Es defineix com el treball que el dispositiu elèctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de càrrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d’aquesta càrrega. És a dir, és la quantitat d’energia per unitat de càrrega que es pot obtenir d’un dispositiu quan es fa circular un corrent a través d’ell.