Tipus d'erupcions volcàniques i vulcanisme atenuat

Tipus d'erupcions volcàniques

Erupció hawaiana

Es caracteritza per una lava molt fluida, amb deposició en capes i colades extenses. Presenta un con ample i baix (en escut) i una expulsió de gasos tranquil·la amb un IEV baix.

Erupció estromboliana

La lava és menys fluida i les colades són menys extenses. L'expulsió de gasos es produeix amb explosions moderades gairebé contínues. L'edifici està format per capes de lava i piroclasts, amb un con volcànic alt de base ampla, conegut com a estratovolcà o volcà compost.

Erupció vulcaniana

Presenta una lava viscosa amb colades de lava espessa i densa, de poca mobilitat i solidificació ràpida que forma una escorça. Els gasos retinguts s'alliberen en explosions violentes en intervals més llargs. Emet molts materials piroclàstics, cendres i grans columnes eruptives. L'edifici està format per cons d'escòries, petits i alts.

Erupció peleana

La lava és molt viscosa i no forma colades. Són erupcions molt destructives on la lava se solidifica dins el cràter tapant la sortida, originant sovint núvols roents.

Erupció ultrapeleana

Són les erupcions més violentes i molt destructives. La lava, molt viscosa, origina colades piroclàstiques molt grans i la formació de grans calderes per l'esfondrament de la cambra magmàtica.

Casos particulars

Destaquen les erupcions freatomagmàtiques: l'aigua entra dins de la cambra magmàtica, es vaporitza i s'afegeix als compostos volàtils del magma, provocant erupcions més violentes.

Fenòmens de vulcanisme atenuat

Consisteix en emissions de gasos o de líquids a elevades temperatures en volcans inactius o dorments.

• Fonts termals: Masses de magma en profunditat que escalfen les aigües subterrànies.
• Gèisers: Fonts periòdiques de vapor d'aigua i aigua calenta que poden arribar a alçades importants. El vapor s'acumula a una pressió elevada dins de la cambra fins que surt, acompanyat per aigua, per un petit forat que comunica amb l'exterior.
• Fumaroles: Petites obertures que emeten gasos, normalment òxids de sofre, que poden sublimar quan surten a l'exterior.
• Fonts termals submarines: Es troben prop de les dorsals oceàniques o punts calents. L'aigua surt a 350 ºC i és rica en compostos de sofre, creant ecosistemes de bacteris quimiosintètics i termòfils.
• Volcans de fang: Fonts per on brolla fang molt líquid i calent. Normalment estan formats per argiles molt hidratades que formen basses o llacunes que van emetent gasos.