Tipus d'Estats i Organització Territorial: Espanya i Catalunya

Altres organitzacions interestatals

Hi ha altres organitzacions interestatals que no formen part de l’ONU. Les podem classificar en:

• Organitzacions econòmiques: afavoreixen relacions econòmiques i els intercanvis comercials. Exemple: OCDE, OPEP.
• Organitzacions de seguretat: asseguren la defensa davant organitzacions externes a través de pactes militars. Exemple: OTAN.
• Organitzacions polítiques: intenten millorar les relacions entre estats. Exemple: Commonwealth.
• Organitzacions ideològiques i culturals: fomenten relacions entre estats de cultura semblant. Exemple: Lliga Àrab.

Els estats federals

Els estats federals s’organitzen a través d’un pacte entre diversos estats independents. En aquest pacte creen una administració comuna a la qual deleguen part de les seves funcions. Però els estats membres de l’estat federal continuen mantenint els seus propis governs i fins i tot la seva pròpia constitució. Exemples d’estat federal són els Estats Units i Alemanya.

Els estats unitaris

En els estats unitaris només existeix un únic estat i una única constitució. Per governar els diversos territoris disposa d’uns delegats que depenen de la capital. L’exemple més important és França.

Els estats descentralitzats

En els estats descentralitzats, les comunitats territorials que els formen són autònomes. Hi ha funcions que depenen de les comunitats autònomes i d’altres del govern central. L’Estat espanyol és un estat descentralitzat.

L’Estat espanyol: un estat plurinacional

L’Estat espanyol es divideix en comunitats autònomes: les regions i les nacionalitats. Les nacionalitats són Catalunya, País Basc i Galícia.

La Constitució espanyola qualifica Espanya com a nació i estableix l’existència de nacionalitats (sinònim de nació). Per això podem dir que l’Estat espanyol és plurinacional.

Els municipis

Els municipis tenen el seu origen a l’època romana. De la seva gestió se n’encarrega l’ajuntament, que està format per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors i regidores. L’ajuntament gestiona els serveis bàsics, com els transports urbans, els mercats, l’urbanisme, la cultura, etc.

Les províncies

Les províncies es van crear l’any 1833. La província s’encarrega d’administrar algunes funcions de l’Estat, com ara les fiscals i electorals. De la seva gestió se n’encarrega la diputació provincial, formada per representants de l’Estat central i dels municipis.

Les comunitats autònomes

La Constitució espanyola reconeix l’existència dins de l’Estat de les comunitats autònomes. Poden ser uniprovincials (amb només una província, com la Rioja) o pluriprovincials (amb més d’una província, com Andalusia).

Les comunitats autònomes s’autogovernen en diverses competències o matèries que s’estableixen als seus estatuts d’autonomia. Exemples de competència són: educació, sanitat, medi ambient, etc.

Si hi ha desacord entre l’Estat central i les comunitats autònomes, actua com a àrbitre el Tribunal Constitucional. Les comunitats autònomes també tenen institucions per governar-se. En el cas de Catalunya, hi ha el Parlament, el Govern de la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia.

L’organització territorial de Catalunya

Catalunya és una comunitat autònoma d’Espanya. Per a la seva administració, actualment el seu territori es divideix en diferents unitats: el municipi, la província i les comarques.

Els municipis

El municipi està integrat per la població que hi viu i per una organització administrativa que li presta serveis. L’administració dels serveis és gestionada per l’ajuntament i l’alcalde n’és el cap. A Catalunya hi ha 640 municipis.

Els municipis catalans pateixen un desequilibri demogràfic, ja que el 87% no supera els 5.000 habitants. Això és un problema perquè per dur a terme eficaçment els serveis municipals, els municipis han de tenir una població compresa entre 10.000 i 25.000 habitants.

Les províncies

Catalunya està dividida en quatre províncies des del 1833. Aquesta divisió no va respondre ni a criteris històrics ni a criteris humans ni econòmics.

Gairebé dos segles després, les províncies encara són motiu de debat polític i hi ha persones partidàries d’eliminar-les. Però aquesta mesura exigiria primer que el Parlament de Madrid anul·lés la divisió provincial actual i que considerés Catalunya sencera com una província única.

La divisió comarcal

Una comarca és una divisió de territori que té una certa unitat gràcies al fet que:

• Hi ha relacions de veïnatge entre els llocs que la formen.
• En el passat va formar part d’un mateix comtat, bisbat, etc.
• Té unes condicions físiques especials (relleu, rius, etc.).
• Hi ha relacions econòmiques entre les poblacions.

La primera vegada que es va parlar de comarca va ser el 1600. La divisió comarcal actual de Catalunya és de fa 75 anys. La Generalitat d’aquella època va crear un equip de treball perquè fixés les delimitacions de les comarques.