Tipus de Pel·lícules: Blockbuster, Mainstream, Gènere i Autor

Identificació de l'espectador

L'estructura narrativa busca cridar l'atenció i crea expectatives en l'espectador.

Característiques de l'estructura narrativa clàssica

Causalitat (una acció provoca la següent), linealitat (causa-efecte), clausura (final clar), motivacions del personatge més fàcils d'entendre, narració omniscient (molta informació que s'explica).

Estructura en 3 actes

L'eix bàsic de l'estructura en tres actes és: detonant, primer punt de gir, segon punt de gir i clímax. A això se li diu peripècies (canvis importants). L'anagnòrisi és una peripècia que afecta directament el personatge.

Classificació de pel·lícules

Blockbuster

Les majors de Hollywood les fan amb un gran pressupost. S'estrenen massivament a tot el món. Les pel·lícules són franquícies i tenen molts productes associats: seqüeles, roba, etc.

Es basen en històries infantils, còmics o sèries. El protagonista és un nen o adolescent. Els personatges secundaris són estrafolaris o excèntrics. L'argument és clar i semblant a un conte de fades. Presenten conflictes irreals per tenir la classificació de "no recomanada per a menors de 13 anys". No hi ha sexe, ni paraules provocatives, ni insinuacions de passió continuada. Tenen un final feliç. S'utilitza l'animació per crear acció, forces sobrenaturals i escenaris complicats. Els actors no són grans estrelles, per tant, no demanen ingressos bruts elevats.

Mainstream

Les productores de Hollywood les fan amb menys pressupost que els blockbusters. La trama és important i no tant els efectes especials. Són pel·lícules més adultes, però també estan fetes per a un gran públic. Pot ser que no interessin a un grup adolescent pel tema que tracten. Els actors no són de primera línia.

Cinema de gènere

Són pel·lícules de terror i de ciència-ficció. Estan fetes sense ambició, dins d'un gènere codificat, i no tenen interès a escapar de la codificació del gènere. Exemple: Insidious.

Cinema d'autor

Estan fetes amb la voluntat de fer cultura i compten amb poc pressupost. Es fan a qualsevol país i són arriscades des del punt de vista audiovisual. Exemple: Un perro andaluz.