Tipus de Problemes en la Democràcia i Exclusió Social

DOS TIPUS DE PROBLEMES EN LA DEMOCRÀCIA:

· Tecnoambientals: aquells ocasionats pel desenvolupament tecnològic i les conseqüències que té per al medi ambient. Són conseqüència del desenvolupament econòmic extraordinari.

· Socials: aquells que tenen l’origen en la manera de relacionar-nos els individus i els grups humans i en la marginació persistent de certs sectors de la població.

L’EXCLUSIÓ SOCIAL: qui està socialment exclòs no té les mateixes oportunitats i avantatges bàsics que són imprescindibles per a realitzar-se com a persona en una societat.

Formes d’exclusió social: econòmica, per mancances educatives, d’arrel cultural, per la raça, pel gènere, per l’edat, per discapacitats, aparença física o orientació sexual.

CAUSES DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL: (mancances i peculiaritats).

Els col·lectius socials exclosos es caracteritzen per patir determinades mancances i per tenir peculiaritats. Les mancances són una cosa negativa però les peculiaritats no han de ser-ho.

Dues classes de mancances que duen a l’exclusió:

• Les que tenen un origen natural o han sigut causades per accident, com les discapacitats físiques o mentals.
• Les que tenen un origen social, com la falta de recursos econòmics.

Les peculiaritats només donen peu a l’exclusió quan altres sectors de la societat reaccionen amb hostilitat cap a aquestes peculiaritats que repudien. Com per exemple, determinats grups poden tenir una cultura religiosa diferent de la majoria i aquest és un factor d’exclusió social.

L’actitud que porta a l’exclusió és la indiferència; se sol basar en actituds com la xenofòbia. El desenvolupament d’actituds d’acceptació de la diferència és la millor manera de combatre aquelles formes d’exclusió social que neixen del rebuig de les persones que són diferents de nosaltres.

ACTITUDS SOCIALS:

• Allò que ens identifica com a ciutadans és el bé comú que a tots ens engloba. La igualtat entre ciutadans és entre gent diferent, però solidària.
• La igualtat ciutadana és el principi d’igualtat d’oportunitats. La igualtat real busca igualar-nos en les oportunitats de realització personal; té com a objectiu l’exercici de la nostra llibertat individual.
• Una igualtat que tingui com a fi la llibertat de cadascú s’ha de basar en el respecte, en l’acceptació de la dignitat i la llibertat de l’altre. No pot ser imposada autoritàriament, sinó que ha de ser pactada democràticament.
• L’exclusió social representa un atemptat contra la igualtat, i sense igualtat no pot haver-hi llibertat per a tots. Solidaritat = compliment de les nostres obligacions cívico-tributàries.