Tipus de programari: oficina, disseny, Internet i compressió

Definim aplicacions de propòsit general com aquelles que poden ser utilitzades per a més d'un propòsit, com ara ASP o PHP.

Programari d'oficina i productivitat

Els ordinadors es van començar a utilitzar com a eines que facilitaven la realització de certes tasques de càlcul a velocitats molt elevades. Algunes de les primeres aplicacions comercials van ser aquelles que implicaven automatitzar els sistemes d'informació de les empreses, de manera que facilitaven la feina de tractament de les dades en aquells casos en què adquirien un gran volum (grans empreses, molts productes...). El programari de productivitat s'encarrega de facilitar la feina per aconseguir que el rendiment econòmic que es treu del treball dels empleats sigui més gran. Dins d'aquesta classe de programari s'inclouen tot tipus de programes que permeten crear o editar documents de tota mena o fer càlculs, i també gestionar diferents tipus de fitxers i organitzar eficientment el vostre temps.

Imatge, disseny i multimèdia

Els ordinadors actuals han esdevingut una poderosa eina per a l'edició de continguts multimèdia, gràcies a l'increment de prestacions que han experimentat en els darrers anys.

Eines de disseny i creació de continguts

Es tracta de programes que permeten editar documents destinats a un suport paper o web.

Eines multimèdia

Aquest programari permet fer l'edició de fitxers multimèdia de tot tipus. La classificació inclou eines d'edició de mapa de bits, de gràfics vectorials i de documents d'àudio i vídeo en diversos formats, i també de creació de continguts en dues i tres dimensions.

Clients per a serveis d'Internet

La popularitat de la xarxa Internet, així com de les xarxes corporatives, i el seu ús quotidià han fet que hagin aparegut multitud d'aplicacions que permeten accedir i utilitzar els serveis que ens ofereix la Xarxa.

Eines de xarxa i Internet

Les aplicacions en aquest punt s'utilitzen per a tota classe de tasques relacionades amb la comunicació utilitzant l'entorn de xarxa o Internet. La taula 4 inclou navegadors d'Internet, clients de correu, clients de xarxes de compartició de fitxers o programari de telefonia IP, entre d'altres.

Altres programes

La classificació dels tipus de programes no acaba aquí, sinó que es poden trobar eines de tot tipus per a cada idea que un autor imagini o un usuari reclami. Els productors de programari i la comunitat de desenvolupament de codi lliure han creat tot tipus de programes que permeten ampliar la funcionalitat dels ordinadors, i els han convertit en allò que es pugui assolir mitjançant eines informàtiques i de maquinari.

Algoritmes de compressió de dades

Existeixen dos tipus d'algoritmes de compressió:

• Algoritmes de compressió amb pèrdua

En aquest cas, una vegada descompri-mides les dades, no s'obtenen les dades originals. Aquest tipus d'algoritmes eliminen informació supèrflua o no necessària per a poder reduir la seva grandària.

• Un exemple d'aquest tipus d'algoritmes és el format d'imatge JPG que, més que un algoritme, és també un format d'arxiu. A través de l'algoritme JPG es pot ajustar la compressió, havent d'escollir entre més compressió i menys qualitat o més qualitat i menys compressió. L'algoritme JPG s'aprofita dels efectes visuals de l'ull humà per a reduir la grandària de les imatges. Un altre tipus d'algoritme de compressió amb pèrdua és el format de so MP3.

En aquest cas, una vegada descompri-mides les dades, s'obtenen les dades originals. Destaquen:

• Algoritme Huffman. Utilitzat en el format ZIP. Aquest algoritme es basa en el fet que hi ha certs símbols en un alfabet que són més freqüents que d'altres. Per exemple, en el nostre alfabet les lletres "a" i "e" apareixen amb més freqüència que les lletres "x" i "w". Tenint en compte això, se li assignarà un codi més curt a les primeres i un altre més llarg a les segones i, d'aquesta manera, es podrà reduir la informació de forma considerable.
• Algoritmes LX77 i LZ78. Aquests algoritmes són la base de la major part dels algoritmes LZ (LZW o LZSS) i van ser creats el 1977 i 1978 per Jacov Ziv i Abraham Lempel.
• Algoritme LZW. Creat per Lempel i Ziv el 1977 i després millorat per Welch. És l'utilitzat pels arxius d'imatges GIF.
• Algoritmes LZSS (Lempel-Ziv-Storer-Szymanski). Utilitzat per WinRAR, derivat del LZ77, creat el 1982.