Tipus de Raonament: Inductiu, Deductiu, Veritat i Validesa

Introducció al Raonament

Un exemple senzill de raonament:

• Premissa 1: Plou.
• Premissa 2: No portes paraigua.
• Conclusió: Et mullaràs.

Tipus de Raonament: Inductiu i Deductiu

Els raonaments poden ser de dos tipus: inductius o deductius.

Raonament Inductiu

Un raonament inductiu és aquell en què la conclusió té una validesa només probable, perquè es basa en l'observació d'un fet que s'ha repetit fins al moment present, però del qual no podem estar segurs que es torni a repetir en el futur. Per exemple:

• Tots els italians que he conegut fins ara són alegres; per tant, el següent italià que conegui també ho serà.
• Com que estic en una botiga on es critica tots els clients que surten, segurament també em criticaran a mi quan surti.

Raonament Deductiu

Un raonament deductiu és aquell en què la conclusió té una validesa necessària i no només probable, perquè la conclusió es limita a repetir d'una altra manera una informació que ja es troba present a les premisses. Per exemple: 2 + 2 = 4 (o formulat d'una manera on es veu millor que la conclusió es limita a repetir el que ja hi havia a les premisses: II + II = IIII). D'un raonament deductiu ben fet també se'n diu una tautologia.

Diferència entre Veritat i Validesa en Lògica

La veritat o falsedat és una característica de les proposicions o enunciats, i depèn de si es corresponen amb els fets. En canvi, la validesa o no-validesa és una característica dels raonaments, i depèn de la forma d'aquests raonaments. La forma és l'estructura comuna a diversos raonaments. Per exemple, la forma següent:

Tot A és B
Tot B és C
-----------
Tot A és C

és compartida pels següents raonaments:

Exemple 1 (Vàlid, premisses veritables):

Tots els asturians són espanyols
Tots els espanyols són europeus
-----------------------------
Tots els asturians són europeus

Exemple 2 (Vàlid, premisses falses):

Tots els mobles són pedres
Totes les pedres són botifarres
---------------------------
Tots els mobles són botifarres

Els dos raonaments tenen la mateixa forma o estructura, i tots dos són lògicament vàlids, encara que en el segon les premisses i la conclusió siguin falses.

Si un raonament, a més de ser vàlid formalment, té la seguretat que les seves premisses són veritables, també es pot tenir la seguretat que la conclusió serà veritable. Per exemple:

Si és veritable que Mozart va néixer l'any 1756 i que va viure 35 anys, puc estar totalment segur que va morir l'any 1791.

Formes Comunes de Raonaments Deductius

Les formes o estructures dels raonaments deductius vàlids més habituals són les següents:

El Modus Ponens

La forma és la següent:

Si A, aleshores B
A
----------------
Per tant, B

Per exemple: Si plou, em quedo a casa. Plou. Per tant, em quedo a casa.