Tipus de recursos financers i mètodes d'inversió

El mètode Pay-back

El Pay-back busca calcular quant de temps triguem a recuperar la inversió inicial. Per tant, aquest mètode considera que el millor projecte d'inversió és aquell que permet recuperar abans la inversió inicial.

2.1. Recursos propis i finançament propi

Són els recursos més estables, però també els que tenen més risc en cas de fallida. Els classifiquem en dues categories:

A. Recursos propis amb caràcter extern

• Capital social: Aportacions dels socis en constituir-se la societat i successives ampliacions de capital (aportacions per part de persones individuals, empreses, grups d’empreses o societats de capital risc).
• Subvencions: Concedides per administracions públiques de manera gratuïta, destinades a fomentar una activitat pública.

B. Recursos propis amb caràcter intern o autofinançament

L’autofinançament o finançament intern està format pels fons que es generen a l’empresa com a conseqüència de la seva activitat. Es distingeixen dos tipus:

• Per enriquiment: Beneficis generats i no distribuïts entre els socis (reserves).
• Per manteniment: Fons d’amortització i provisions.

Reserves

Són els beneficis no distribuïts per l’empresa. Poden ser: legals (fixada per llei), estatutàries (fixades pels estatuts de l’empresa) i voluntàries (per l’obtenció de beneficis extraordinaris).

Fons d’amortització

Valor que va perdent l’immobilitzat al llarg de la seva vida útil. Es calcula al final de l’exercici i aquest import acumulat servirà per substituir els actius que s’han depreciat per béns nous. Pot haver-hi depreciació física i econòmica.

Fons de provisions

Són també una part del resultat de l’empresa que es crea per afrontar futures pèrdues que no s’han produït (exemple: el deute d’un client que no ens paga en el temps establert).

Avantatges i inconvenients de l’autofinançament

Avantatges:

• Atorga més autonomia i llibertat d’acció.
• Per a les pimes constitueix pràcticament l’única manera d’obtenir recursos.
• Aporta liquiditat sense necessitat de recórrer al mercat de capitals.

Inconvenients:

• Disminueix els dividends (repartiment de beneficis).
• Al no tenir cost, hi ha perill d’utilitzar-los en inversions poc rendibles.
• Es genera de forma gradual i lenta.

Nota: Els fons d’amortització i provisions, a diferència de les reserves, no representen creixement.

2.2. Recursos aliens a llarg termini

Són aquells dels quals l’empresa disposa durant un període superior a un exercici econòmic:

• Préstecs a llarg termini: Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. Es tornen amb interessos en un termini superior a un any.
• Emprèstits: Són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i que compren particulars i empreses a canvi de rebre uns interessos prefixats.
• Lísing o arrendament financer: Sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa incorpora algun element d’actiu a canvi d’una quota d’arrendament.
• Rènting: Semblant al lísing, consisteix en el lloguer de béns mobles, incloent-hi una sèrie de serveis addicionals.

2.3. Recursos aliens a curt termini

Financen part del cicle d'explotació de l’empresa:

• Préstecs a curt termini: Es demanen diners a una entitat financera per cobrir necessitats immediates.
• Crèdits bancaris a curt termini:
  • Descobert en compte: S’utilitza un import superior al saldo disponible.
  • Compte de crèdit: Es disposa de diners amb un límit establert (línia de crèdit).
• Emprèstit de pagarés: Títols de deute emesos per empreses privades a curt termini. L’emissió és al descompte.
• Crèdit comercial: Finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres als proveïdors.
• Descompte d’efectes: Els deutes dels clients documentats es cedeixen a una entitat financera que anticipa els diners a canvi de comissions i interessos.
• Factoring: Es venen tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa (factor), que proporciona liquiditat immediata i assumeix el risc d’impagament.
• Confirming: Servei financer per gestionar pagaments a proveïdors nacionals, permetent el cobrament de les factures abans del venciment.
• Fons espontanis de finançament: Quantitats de diners que l’empresa no paga en el moment (salaris, deute amb Hisenda, Seguretat Social, etc.). No requereixen negociació prèvia.