Tipus de Resposta i el Sentit de la Mort: Una Anàlisi Filosòfica

Tres Tipus de Resposta pel Sentit

No hi ha sentit (l'existència i el món són absurds. No es pot donar sentit a la vida, perquè ni tan sols té sentit tal pregunta.) Hi ha un sentit immanent (consideren que l'existència té finalitat, significat o valor, però entenen que la mort és un límit absolut per a la humanitat) Hi ha un sentit transcendent (un sentit que depassa la mort. Aquesta és la posició de les religions)

La Mort com a Fenomen Humà

Morir és el que passa a tots els éssers de la naturalesa. La mort només té significació plena quan es tracta del cessament de la vida humana. Perquè només l'ésser humà és conscient de que està viu, per això només ell sap que ha de morir.

Mort i Filosofia

Alguns filòsofs van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort. Perquè una missió de la filosofia és contribuir al fet que els éssers humans visquem plenament la nostra existència, de manera que com més plenament visquem, més humanament afrontarem la nostra mort.

Experiència de la Mort

Epicur afirma que mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix nosaltres ja no hi som, per tant no podem viure la nostra pròpia mort.

La Mort com a Definició de l'Ésser Humà

En el cas de l'ésser humà, l'essència és existir. Vol dir que primer existim i només després, en funció del que vivim i com ho vivim, adquirim una essència.

Sentit de la Mort i Transcendència

El significat de la mort és diferent segons la forma que tinguem de comprendre l'ésser humà.

• Monisme: posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat humana.
• Dualisme: defensa que l'ésser humà està constituït per dos tipus de realitats: una material, el cos i una altra espiritual, l'ànima. Entén la mort com la separació dels components, és a dir, la separació de l'ànima i el cos.

La Pregunta pel Mal

Els filòsofs no només han mirat de justificar l'existència del mal en un món el principi del qual és Déu, sinó que a vegades ha suposat en Déu l'única possibilitat de triomf davant del mal.

La Justificació d'un Déu Bo davant el Mal

Resulta inevitable respondre el dilema per Epicur: O Déu vol treure el mal del món, però no pot, és impotent. Si pot i no vol, no ens estima. Si no vol i ni pot, no és el Déu bo i a més és impotent. Si pot i vol, d'on ve el mal real i per què no l'elimina?

Tipus de Mal

• El mal metafísic s'identifica amb la finitud de les coses.
• El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals.
• El mal moral té la seva arrel en últim termini en la llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d'acció.

Del Mal Metafísic al Mal Moral

El mal metafísic considera que és impossible que en el món no existeixi el mal, perquè el món és finit i els éssers són limitats. La pregunta pel mal sorgeix més de la consciència moral, per això podem trobar més indicis de la resposta en la raó pràctica que en la teòrica. La finitud no és un mal, sinó que forma part de la constitució de l'univers, i les lleis naturals procedeixen segons la seva pròpia regulació.

El Mal com a Injustícia

Job recorre al misteri. Un déu transcendent, situat més enllà de la lògica humana, actua segons plans que són inaccessibles als éssers humans. Sèneca considera que el mal es resol immunitzant-se enfront seu, sempre que en sigui capaç d'assolir una actitud d'impertorbabilitat.

Déu com a Garant de la Justícia

En els temps moderns, l'absurd no consisteix en el fet que coexisteixen Déu i el mal, sinó que el mal tingui l'última paraula en la història.

La Pregunta per la Ciència

Diferents concepcions de la ciència (es pot trobar des d'una concepció que considera que la ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable, fins a una concepció, que no distingeix entre les aportacions de la ciència moderna i les dels mites o la màgia.

Falsacionisme contra Inductivisme

El falsacionista mai no dirà que algunes teories són certes apel·lant a l'observació i l'experimentació, però sí que dirà que pot demostrar que algunes teories són falses. El coneixement científic és objectiu, però es considera probable i no cert. La ciència és un procés d'aproximació progressiva de la veritat i no un saber verificat, tal com mantenen els inductivistes.

Exercicis

5- R. Etnocentrisme, Subjectivisme, R. cultural, Emotivisme, Escepticisme. 7- és moral si ho diu la nostra consciència i no és moral si no ho diu la nostra raó. NO. NO. SI. NO.