Tipus de Textos: Descriptiu, Instructiu, Dialogat, Argumentatiu i Expositiu

Tipus de Textos: Característiques Principals

Text Descriptiu

El text descriptiu: explica com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona... Les oracions solen ser simples i enunciatives. Si són compostes, seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal. Els temps verbals que predominen són el present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu. Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar). Les oracions són simples, juxtaposades o coordinades copulatives amb el nexe 'i'.

Text Instructiu

El text instructiu: són missatges instructius. La funció més destacable d'aquests textos és la de dirigir, la de donar pautes per aconseguir una finalitat (consells de tota mena, instruccions d'ús, receptes, horòscops, etc.). Predomina la funció conativa. El lèxic es caracteritza per la seva concreció i precisió. L'estructura del text està ordenada de forma jerarquitzada. Hi abunden les oracions imperatives i exhortatives.

Text Dialogat

El text dialogat: són missatges orals o escrits que recullen les expressions lingüístiques utilitzades en les alternances de parla de dues o més persones (converses, diàlegs). Les converses més habituals es transmeten a través del canal oral. S’utilitzen més les oracions simples que les subordinades i les adverbials. No hi sol haver oracions passives. Hi abunden les el·lipsis de sintagmes. S'utilitzen mots de significat poc concret, de tipus genèric.

Text Argumentatiu

El text argumentatiu: és l'activitat verbal que sorgeix a partir d'una situació comunicativa de controvèrsia, desacord o polèmica. Es caracteritzen els recursos lèxics i gramaticals i els recursos d'organització i ordenació discursiva.

Text Expositiu

El text expositiu: és l’explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s’organitza seguint un ordre lògic. L’objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona; hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària; el temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat; la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats; hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i l'abstracció de la informació. Els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos. La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització d’hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.