Tipus de Textos i Fenòmens Fonètics

Tipus de Textos

Textos Explicatius o Expositius

Els textos explicatius o expositius expliquen i volen fer entendre un tema o coneixements. La finalitat és informativa o didàctica, i són objectius. Exemples d'aquests textos són els llibres de text, llibres i articles divulgatius, enciclopèdies i diccionaris, articles periodístics i conferències.

Presenten una sintaxi senzilla per fer textos entenedors, verbs en present i connectors explicatius (és a dir, en altres paraules), de causa (doncs, perquè, per tant), ordenadors (en primer lloc, d'una banda), exemplificadors (per exemple, com a mostra), de resum (en conclusió, per finalitzar) i d'oposició (però, no obstant això). El lèxic és denotatiu, clar i precís.

Estructura:

• Presentació del tema.
• Desenvolupament del tema i els subtemes, i la seva exemplificació.
• Conclusió.

Registre: estàndard (escrit o oral), cientificotècnic.

Funció del llenguatge: referencial.

Textos Argumentatius

Els textos argumentatius expressen opinions per convèncer o influir en el receptor; són els arguments. La tesi és la idea de fons que defensa l'emissor, i són subjectius. Exemples d'aquests textos són els articles d'opinió, la crítica de premsa, els discursos, la publicitat, els assajos, les cartes al director i els debats.

Els arguments són les proves, exemples o raons per defensar la tesi. Aquests arguments poden ser d'autoritat, de causa, d'exemplificació, etc. S'utilitzen verbs del tipus pensar, considerar, creure, opinar; predomini de les oracions compostes per subordinades causals (perquè, ja que, atès que); ús de connectors lògics; lèxic culte i específic en arguments.

Estructura:

• Plantejament del problema.
• Formulació d'una tesi o idea en la qual ens basem.
• Exposició dels arguments i exemples.
• Conclusió final.

Registre: estàndard o culte.

Funció del llenguatge: conativa o referencial.

Textos Retòrics o Literaris

Els textos retòrics o literaris impacten per la seva forma, i són subjectius. Exemples d'aquests textos són la publicitat, la creació literària (prosa i vers), la descripció i la narració, els eslògans i refranys, els acudits i els assajos.

S'hi troben figures retòriques (polisíndeton, hipèrbaton, sinestèsia, metàfora), repeticions, jocs de paraules, lèxic inusual (lectalismes), varietat de temps verbals, sintaxi complexa i llenguatge connotatiu.

Estructura: retòrica, original, sorprenent, suggerent.

Registre: estàndard, culte.

Funció del llenguatge: poètica o referencial.

Fenòmens Fonètics

Sonorització

Fenomen fonètic on una consonant sorda passa a sonora si es troba en final de síl·laba seguida d'una consonant sonora.

Ensordiment

Fenomen fonètic que es produeix quan una consonant que etimològicament hauria de ser sonora esdevé sorda.

Dentalització

Procés pel qual una consonant no dental passa a ser dental perquè es troba en final de síl·laba seguida d'una consonant dental.

Labiodentalització

Procés pel qual una consonant no labiodental passa a ser labiodental perquè es troba en final de síl·laba seguida d'una consonant labiodental.

Palatalització

Procés en el qual una consonant no palatal passa a ser-ho quan es troba en final de síl·laba seguida d'una consonant palatal.

Pas aproximant

Fenomen que es produeix quan els sons oclusius sonors es fricativitzen en determinades posicions.

Velarització

Fenomen pel qual una consonant no velar passa a ser velar en final de síl·laba seguida d'una consonant velar.

Geminació

Fenomen fonètic que consisteix en el doblatge d'una consonant, és a dir, dues consonants juntes.

Emmudiment

Fenomen fonètic que consisteix en la no pronunciació d'una consonant final.

Sensibilització

Quan una consonant final que en principi elidíem, no s'elideix per qüestions de context.