Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa de la Novel·la Cavalleresca Catalana

Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa de la Novel·la Cavalleresca

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que es distingeix de la tradicional cançó de gesta (originària de la França del segle XII). Mentre que les cançons de gesta presentaven herois reals, elements èpics i llegendaris, llocs reals, un públic popular i una transmissió oral en vers, Tirant lo Blanc s'allunya d'aquests cànons.

Estructura i Argument

L'obra posseeix una estructura pròpia de les novel·les de cavalleries, que gira al voltant d'un personatge principal que esdevé l'eix conductor de l'obra, amb episodis que n'amplien el contingut. La novel·la es divideix en diverses parts geogràfiques i temàtiques:

• Capítols 1-97 (Anglaterra): Tirant assoleix la forma de cavaller participant en lluites cortesanes.
• Capítols 98-114 (Sicília/Rodes): Amb escenaris marítims, es consagra com a almirall i viu escenes cortesanes.
• Capítols 115-297 (Imperi Bizantí): Esdevé un cabdill ardit i victoriós. Desenvolupa els seus amors amb Carmesina, amb la participació de dos personatges decisius: Plaerdemavida (que els afavoreix) i la Viuda Reposada (que intenta que fracassin).
• Capítols 298-407 (Tunísia): Esdevé dirigent de tropes nord-africanes i assoleix la conversió dels sarraïns.
• Capítols 408-487: Retorna a l'Imperi Bizantí, allibera els turcs i es casa formalment amb Carmesina.

La divisió del llibre és atribuïda a Martí de Galba.

Personatges Principals

El tractament dels personatges és una de les grans novetats de l'obra, ja que no responen als prototips prefixats de l'època. Presenten una gran riquesa psicològica:

• Tirant: Posseeix una gran riquesa psicològica, enginy, valentia i astúcia. És ferit diverses vegades i pertany al llinatge de Roca Salada. En el terreny amorós, és tímid, vulnerable i melancòlic. Al principi és misogin (advers a les dones) i es burla dels enamorats fins que la princesa el trasbalsa. La seva mort, gens heroica, es produeix al llit de malalt.
• Emperador de Constantinoble: Manté diàlegs eròtics amb la minyona, Plaerdemavida, i persegueix rates amb la mà i la camisa de dormir.
• Emperadriu: Comet adulteri.
• Hipòlit: Amant de l'Emperadriu, li recorda el seu fill mort i esdevindrà el triomfador de la novel·la.
• Viuda Reposada: Dida de Carmesina, és una dona de moral rígida i severa. S'enamora de Tirant, es trastorna i se suïcida quan no pot separar-los.
• Plaerdemavida: Minyona astuta i desvergonyida, practica l'alcavoteria i satisfà el seu desig sexual contemplant l'acte dels altres.
• Princesa Carmesina: Personatge de menys complexitat psicològica. L'única idea que la mou és conservar la virginitat. És una donzella de 14 anys.

Fonts Literàries

La prosa de Tirant lo Blanc destaca per la seva varietat i riquesa admirables, fruit de la combinació de textos i materials de diferents procedències:

1. Influència de cròniques: Sobretot la de Ramon Muntaner. Fragments del cronista s'acosten a la biografia d'algun personatge. La tècnica narrativa, la forma d'explicar les cròniques, deriva de la forma d'explicar els fets, d'enllaçar-los i de comprendre'n les causes.
2. Història del comte Guillem de Varoic: D'on procedeix la història concreta del comte Guillem de Varoic i la tragèdia de l'Encelot.
3. Llibre de l'Orde de Cavalleria de Ramon Llull.
4. Fàbula de Guillem de Torroella: Part doctrinal.
5. Dotze del Cristià: Amb episodis bèl·lics i termes morals.
6. Somni de Bernat Metge.
7. Sirventès de Girona (capítol 195).
8. Ausiàs March (capítol 198).
9. Joan Roís de Corella.
10. Ovidi.
11. Dante (capítol 400).
12. Boccaccio.
13. Petrarca (capítol 193).
14. Pròpia experiència cavalleresca i viatgera de l'autor.

Llengua i Estil

A finals del segle XIII, ja hi havia consciència de la diferència lingüística entre les llengües romàniques, la qüestió del nom i la llengua. A partir del segle XV, es va consolidar el fenomen de designar la llengua natural com el català de València.

L'últim terç del segle XV, la literatura estava dominada per la prosa valenciana, amb un estil retòric i llatinitzat, sent Joan Roís de Corella el seu màxim representant. Aquest estil culte, elegant i pedant, estava carregat per voler imitar el llatí. Les seves característiques inclouen:

1. Adjectius anteposats al nom.
2. Parelles d'adjectius separades.
3. Hiperbatons al final del període.
4. Perífrasis.
5. Cultismes.
6. Llatinismes.
7. Superlatiu en -íssim.
8. Participis presents en lloc de frases de relatiu.
9. Gerundis.
10. Frases llargues.

Malgrat ser un estil solemne i formal, no està lluny de la realitat i coexisteix amb fragments d'un estil viu i àgil. En l'adaptació de les fonts, el llenguatge és modernitzat i els arcaismes desapareixen. Les preferències lingüístiques són considerades dialectalismes valencians. Pel que fa al lèxic, trobem mots d'origen àrab, castellanismes i mots francesos.

Tècniques Narratives

Martorell utilitza diversos procediments narratius innovadors:

• Procediment dels vasos comunicants: Que destria la realitat en 4 nivells:
  1. Retòric (pura veu).
  2. Objectiu (accions).
  3. Subjectiu (sentiments).
  4. Simbòlic/Mític (intemporalitat).
• Tècnica de la capsa xinesa: Que altera la linealitat temporal i canvia el punt de vista de la narració.
• Tècnica d'entrellaçament: L'efecte que Martorell ha volgut alternar a les dues temàtiques per mantenir l'atenció del lector.

Temàtica i Valors

Tirant lo Blanc és considerada una novel·la total, ja que aborda temes que caracteritzen diversos gèneres (guerra, amor) i utilitza procediments i mètodes narratius complexos:

• Cavalleresca: Se centra en la biografia del cavaller que descriu combats individuals i estratègies militars.
• Històrica: Amb una clara identificació de territoris reals.
• Social: Reflecteix els estaments socials, costums i usos típics de l'època, mostrant la brillantor i la misèria, la magnificència i la corrupció a València. Defineix el món medieval i les primeres manifestacions de la societat que desemboca en el Renaixement.
• Eròtica: Destaca la importància de l'amor i el sexe, amb episodis amorosos molt eròtics presentats amb total llibertat.
• Psicològica: Amb una profunda anàlisi dels personatges.

Comparativa de Gèneres Narratius

Per entendre la singularitat de Tirant lo Blanc, és útil comparar-la amb altres gèneres de l'època:

Romanç Cortès (Segle XIII)

Narració en llengua vulgar. Les seves diferències amb Tirant lo Blanc inclouen:

• Herois fantàstics.
• Elements guerrers i amorosos.
• Llocs ficticis.
• Temps indefinit.
• Públic aristocràtic.
• Via escrita.

Llibres de Cavalleries

Exemple: Amadís de Gaula. Caracteritzats per elements inversemblants i terres llunyanes.

Novel·la Cavalleresca (Tirant lo Blanc)

Es distingeix per:

• Els cavallers decauen (humanització).
• Profunditat psicològica dels personatges.
• Indrets coneguts i reals.
• Temps pròxim i versemblant.
• Prosa.
• Absència d'elements meravellosos.
• Accions amb lògica, realisme i humor.

Context Històric

Durant el segle XV, València es va convertir en el centre de la Corona d'Aragó per diverses raons:

1. Les epidèmies de la pesta del segle XIV van afectar poc València.
2. Va substituir Barcelona com a capital financera gràcies a l'activitat econòmica.

La vida literària valenciana va ser la més important de tots els territoris de parla catalana en aquest període.