Tirant lo Blanc: Anàlisi i Context de la Novel·la Cavalleresca Catalana

Ramon Llull: Pioner de la Prosa Catalana

Ramon Llull és el creador de la prosa literària catalana. Va haver d’incorporar a la llengua catalana moltes paraules noves (neologismes) per tal de poder referir-se a conceptes que, abans d’ell, només s’havien expressat en llatí. La llengua de Ramon Llull és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l’ús de l’exemple i de l’al·legoria. L’objectiu principal que perseguia Ramon Llull era fer apologia del cristianisme per tal de convèncer els infidels de la veracitat de la seva creença religiosa.

Tirant lo Blanc: L'Evolució de la Novel·la de Cavallers

Orígens de la Novel·la de Cavalleria

Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França durant la segona meitat del segle XII. Es basen en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet (reis anglesos de parla francesa) i situen l’acció en el marc geogràfic de la Bretanya, entesa en un sentit ampli: la Gran Bretanya, la Bretanya francesa i Irlanda. Per això es diu que constitueixen la «matèria de Bretanya».

Els protagonistes són cavallers virtuosos com el rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona, que van a la recerca d’aventures per tal d’aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l’amor d’una dama. Aquestes aventures es produeixen en terres hostils on han de lluitar com uns herois per superar proves extraordinàries. Sovint hi apareixen elements meravellosos i fenòmens màgics, com per exemple el Cavaller del Lleó, de Chrétien de Troyes, l’autor més important de la matèria de Bretanya.

L’Amor en les Novel·les de Cavalleria

La passió amorosa entre cavaller i dama sol ser una constant en les novel·les de cavalleria. Sovint la passió no és pas el fruit d’un enamorament normal, sinó l’efecte d’un producte màgic. Un exemple clar és la història de Tristany i Isolda. Aquest amor, nascut fatalment i contra la voluntat dels protagonistes, esdevindrà una tortura permanent, de la qual Tristany i Isolda no es podran alliberar ni després de la mort.

La Novel·la Cavalleresca del Segle XV: Realisme i Humanitat

Les novel·les de cavallers van tenir una gran acceptació des del segle XII fins al segle XVI. Mentre que les primeres es caracteritzaven pels elements fantàstics i les situacions inversemblants, les novel·les del segle XV més aviat pretenen de reflectir el món real dels cavallers de l’època. Per això, els personatges són més humans i les situacions, més creïbles.

Diferències Clau: Cavalleria vs. Cavalleresca

És important diferenciar entre:

• Les novel·les de cavalleria: de tradició francesa, plenes d’elements meravellosos i personatges sobrehumans.
• Les novel·les cavalleresques: obres més modernes, amb personatges humanitzats, accions realistes i ambients històrics i geogràficament propers.

La novel·la més interessant d’aquest nou corrent és Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell. Publicada a València l’any 1490, aquesta novel·la de 800 pàgines va tenir un gran èxit immediat i, pocs anys després, se’n va haver de fer una altra edició. Un gran admirador de l’obra de Joanot Martorell fou Miguel de Cervantes, que en El Quixot fa que un dels personatges s’hi refereixi amb unes paraules d’elogi.

La Novel·la Tirant lo Blanc: Dimensió Humana del Cavaller

Tirant lo Blanc és la novel·la que dóna dimensió humana a la figura del cavaller literari. Es tracta d’un cavaller fort i valent; però, com tothom, es cansa, passa malalties, sofreix accidents i, fins i tot, mor d’una simple pulmonia. I no per això deixa de ser un gran heroi.

Tirant Enamorat: La Passió per Carmesina

L’amor és un dels temes més importants de Tirant lo Blanc. Tirant s’enamora, ja a primera vista, de la princesa Carmesina. Però la timidesa li juga una mala passada: no sap com declarar-se, i això el té angoixat. Finalment, Tirant s’atreveix a fer un pas endavant.

Tirant, Capità General: Estratègia i Victòries

La guerra és un altre dels temes importants de la novel·la Tirant lo Blanc. Tirant, cavaller format a Anglaterra, on intervingué en diversos combats a cavall, de gran es converteix en capità general d’un dels exèrcits més poderosos: el que ha de derrotar l’Imperi Turc. En la guerra, Tirant demostra que és un general hàbil i astut, i que domina l’estratègia i la tàctica militars. Per això aconseguirà grans victòries.

Joanot Martorell: Vida i Llegat de l'Autor

Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc, va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Era d’una família de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller. Home combatiu i de tarannà lluitador, va ser respectat pel seu mestratge en l’exercici de les armes com a combatent singular.

Va disposar sempre d’importants missatgers que duien les seves lletres de batalla a diversos cavallers amb qui estava enemistat. El contenciós que va tenir Joanot Martorell fou amb el seu cosí Joan de Montpalau, a qui va acusar d’haver trencat la paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. Joanot Martorell fins i tot va viatjar a Anglaterra a fi d’aconseguir que el rei Enric VI acceptés fer de jutge de la batalla a ultrança entre ell i el seu cosí. El conflicte es va resoldre amb un pagament a Damiata d’una certa quantitat de florins.

La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre:

• Entrar en relació amb cavallers europeus.
• Conèixer els cerimonials dels ordes de cavallers.
• Llegir una gran quantitat de llibres.

Martorell era un gran lector i estava ben informat de tots els esdeveniments que passaven al món. Joanot Martorell es va mostrar sempre respectuós amb tot allò que feia referència tant als afers cavallerescos com als militars. Però això no li va ser obstacle per abocar el seu tarannà alegre i divertit a la seva obra: és ell qui va introduir l’humor, la ironia, la caricatura i, sovint, la ridiculització en la novel·la de cavallers.

Joanot Martorell és l'autor de la novel·la més important de tota la història de la literatura catalana.

Punts Clau: Resum de la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes (segle XII), a partir de diverses llegendes celtes, va fixar les bases de la novel·la artúrica o matèria de Bretanya.
• Els llibres de cavalleria presentaven cavallers virtuosos que anaven a la recerca de grans aventures per tal d'aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l’amor d’una gran dama. En aquests escenaris hi apareixien molts elements meravellosos i fenòmens màgics.
• La novel·la cavalleresca del segle XV té com a protagonistes cavallers més humans que intervenen en situacions històriques concretes i en espais coneguts.
• Tirant lo Blanc, obra del valencià Joanot Martorell, és una novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (la majoria basats en fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.