Tirant lo Blanc: Anàlisi i Significat de l'Obra Mestra

Tirant lo Blanc: Una Obra Clau de la Literatura Universal

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura universal i va tenir èxit des del primer moment. La primera edició es va publicar a València el 1490, i set anys després ja se’n va fer una altra a Barcelona. Malgrat que una gran part de la població no sabia llegir, es van imprimir centenars d’exemplars, cosa poc habitual per a l’època. Amb el temps, ha estat traduïda a diverses llengües i ha influït en grans obres com El Quixot de Cervantes. Modernament, s’ha adaptat tant al còmic com al cinema.

L'Autor: Joanot Martorell

L’autor de la novel·la, Joanot Martorell, va néixer al voltant del 1413 en una família noble de Gandia, amb vincles amb el poder reial i municipal. Va viatjar per Anglaterra i Portugal a causa dels enfrontaments que va tenir amb altres nobles, i sembla que també va estar a Nàpols per ordre d’Alfons el Magnànim. La seva vida es coneix principalment per les cartes de batalla que va intercanviar amb altres cavallers. Va escriure Tirant lo Blanc entre 1460 i 1466, però va morir a València el 1468 sense veure’l publicat. L’obra no va aparèixer fins al 1490 i, possiblement, Martí Joan de Galba en va revisar el text abans de la seva impressió, fet que ha generat debats sobre la seva autoria definitiva.

Tema, Estructura i Estil

Aquesta novel·la cavalleresca gira al voltant de les aventures de Tirant, un heroi que encarna els ideals de la cavalleria: valentia, lleialtat, defensa dels més febles i amor cortès. La seva història comença a Anglaterra, on es converteix en un cavaller de gran reputació després de diversos combats. Després viatja per la Mediterrània, passant per Sicília i Rodes, fins que arriba a l’Imperi Bizantí, on lidera la resistència contra els turcs i s’enamora de la princesa Carmesina. Més tard, naufraga a les costes d’Àfrica i aconsegueix convertir molts sarraïns al cristianisme. Finalment, torna a Bizanci, derrota definitivament els turcs, es casa amb Carmesina i és proclamat emperador. Tanmateix, la seva mort no és heroica com es podria esperar d’un cavaller, sinó que mor al llit a causa d’una malaltia després d’haver fet testament. El realisme de la novel·la la diferencia d’altres obres cavalleresques de l’època. Té un estil directe, amb escenes d’humor, ironia i erotisme, combinant un llenguatge col·loquial en els diàlegs més informals amb un to solemne en els moments més seriosos. També es poden detectar influències d’autors com Ramon Muntaner i Ramon Llull, especialment pel que fa a la concepció de la cavalleria i l’ideal de l’heroi.