Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca catalana

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

• El seu pas per Anglaterra.
• La Mediterrània.
• L’Imperi Bizantí.
• El naufragi a l’Àfrica.
• El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil combina realisme, ironia i erotisme, amb diàlegs col·loquials i moments solemnes. A més, rep influències d'autors com Ramon Llull i Ramon Muntaner. Per tot això, Tirant lo Blanc és una obra mestra de la literatura cavalleresca.

L’èpica i la novel·la de cavalleries

L’èpica medieval es basa en les cançons de gesta, narracions en vers que exalten herois mítics. Alguns exemples són Beowulf en anglès i el Cantar de Mio Cid en castellà. En català no es conserva cap cançó de gesta completa, però se'n troben fragments a les Cròniques.

La Matèria de Bretanya conta les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, molt populars a l’edat mitjana. En canvi, les novel·les de cavalleries relaten aventures de personatges mítics en mons exòtics amb elements meravellosos, com Blandín de Cornualla o La Faula.

D’altra banda, la novel·la cavalleresca, com Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, introdueix un to realista i humorístic. Aquest humor també apareix en els fabliaux i llibres de contes, com el Decameró o El Conde Lucanor, que narren situacions còmiques del poble.

Anàlisi mètrica d'Ausiàs March

Paràgraf de mètrica: Aquest fragment pertany a un poema d'Ausiàs March, autor valencià del segle XV. Si centrem la nostra atenció en les estrofes del poema, trobem quartets. L'esquema mètric que segueixen aquestes estrofes és ABBA, per la qual cosa presenta una rima creuada.

D'altra banda, tots els versos són decasíl·labs, és a dir, són d'art major. A més, hi ha una cesura que divideix els versos en dos hemistiquis de 4+6. La rima és consonant i combina versos masculins i femenins.