Tirant lo Blanc: parts finals, resum i influències

Tercera part — Tirant a l'Imperi Grec

Té com a font la Crònica de Ramon Muntaner i el capdill Roger de Flor (1307–1313). També recull testimonis de combatents i croats; s'esmenten esdeveniments com la presa de Constantinoble (1453). Aquí comença la relació sentimental entre Carmesina i Tirant i hi ha una quantitat d'episodis amorosos que complicaran la vida de la Viuda Reposada.

Hi apareixen, a més, episodis militars: la reconquesta de terres als turcs i l'alliberament de l'imperi. Un cop retornat a Sicília, Tirant rep una carta de l'emperador de Constantinoble en què li demana ajuda per plantar cara als turcs que han envaït l'imperi. El cavaller s'embarca amb la seva gent i arriba a Constantinoble, on els combats contra els turcs es barregen amb les intrigues cortesanes i els amors de Tirant i els seus amics.

En aquests episodis amorosos sobresurten dos personatges femenins extraordinàries: Plaerdemavida i la Viuda Reposada. Aquesta tercera part és l'eix de la novel·la. També és la més llarga.

Quarta part — Tirant al Nord d'Àfrica

L'acció es trasllada al nord d'Àfrica, on arriba Tirant després d'un naufragi. Allà aconsegueix conquerir tot el nord d'Àfrica i converteix milers d'infidels al cristianisme. Això podria ser la justificació de per què Martorell escriu el Tirant: vol demostrar la utilitat de la seva classe social (la noblesa) en una època en què aquesta començava a perdre pes social. Vol mostrar com un cavaller qualsevol, amb esforç personal i sense res fictici ni fantàstic, pot col·laborar en una empresa militar i vèncer grans dificultats (recuperar llocs sagrats del cristianisme, convertir, etc.).

Cinquena part — Retorn a Constantinoble i final

Tirant torna a Constantinoble amb un gran exèrcit i derrota els turcs. L'emperador li dóna la filla per esposa i el nomena cèsar i hereu. De sobte, mor; també moren l'emperador i Carmesina, que no poden suportar el dolor. Per tant, la novel·la té un final realista en relació amb la caiguda de l'imperi. Però al cap de poc, Tirant emmalalteix.

Influències del Tirant lo Blanc

Entre les influències i fonts citades o reconegudes al text destaquen:

• Blanquerna i el seu retir eremític; l'ermità amb qui parla Tirant en el seu camí a Londres.
• Llibre de l'ordre de cavalleria, de Ramon Llull.
• Guy Warwick (Guy of Warwick), referència de cavalleria i gestes.
• Crònica de Ramon Muntaner, com a font documental per a episodis militars.
• Testimonis de combatents i croats, que aporten versemblança històrica.
• Episodis viscuts per l'autor o vinculats a la seva experiència: els episodis a Londres, el seu viatge a Itàlia de jove i la lluita per a Alfons el Magnànim.
• Rois de Corella (es menciona que la Viuda Reposada escriu un dels seus poemes a la làpida de Tirant, Carmesina i l'emperador).

Nota: el text recull tant fonts històriques com episodis personals i testimonis que emfatitzen la mescla d'aventura, intriga cortesana i realisme que caracteritza l'obra.