Tirant lo Blanc: Resum, Estructura i Llengua (Martorell)

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Biografia de Joanot Martorell

Joanot Martorell va nàixer a Gandia el 1414, en una família pertanyent a la mitjana noblesa. Arribà a ser aviat cavaller, però no va participar en cap guerra. Al llarg de la seua vida va intervenir en nombrosos conflictes cavallerescos: justes, plets o batalles a ultrança.

Per la facilitat que tenia de barallar-se amb la gent, se l’ha considerat un personatge molt orgullós i sagaç, que s’entusiasmava amb els fets cavallerescos, menyspreava els juristes, notaris, mercaders i els homes de lletres. Dins de la seua producció cal destacar diverses lletres de batalla i un relat inacabat, Guillem de Vàroic, adaptació d’una obra anglonormanda del segle XIII, i que apareix refeta als primers capítols del Tirant.

Composició i Autoria

Joanot Martorell començà a escriure el Tirant el 1460, i quan va morir (1468) sembla que no l'havia acabada. El que faltava, més alguns retocs, fou redactat pel també cavaller Martí Joan de Galba, que la féu imprimir a València el 1490.

Segons Joan Coromines, Galba degué supervisar l’obra i la va dividir en quatre parts, i en degué redactar una bona part, sobretot la segona estada de Tirant a l’Imperi Grec. Segons Martí de Riquer, el Tirant és l’obra d’un sol autor.

Estructura de l'obra

L’obra està dividida en 487 capítols, encara que posteriorment s’han agrupat en cinc parts:

• Primera part (Capítols 1-97)

  Tracta de la formació del protagonista com a cavaller. Hi predominen les accions estrictament cavalleresques i l’acció transcorre a Anglaterra.

• Segona part (Capítols 98-114)

  L’acció es trasllada a Sicília i a l’illa de Rodes, on Tirant es converteix en un excel·lent almirall marítim.

• Tercera part (Capítols 115-296)

  El protagonista es dirigeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen l’Imperi Bizantí. Aquesta és la part més interessant de l’obra, en la qual es desenvolupen les famoses escenes amoroses, sobretot les de l’heroi i Carmesina, filla de l’emperador, però sempre alternades amb accions militars.

• Quarta part (Capítols 297-407)

  Tirant es trasllada al nord d’Àfrica per convertir els moros al cristianisme.

• Cinquena part (Capítols 408-487)

  Tirant retorna a Constantinoble on aconsegueix definitivament alliberar Grècia del perill dels turcs i es casa amb Carmesina. Però al final moren tots els protagonistes, d’una forma irrisòria, a excepció d’Hipòlit, que es converteix en el nou emperador, després de casar-se amb l’emperadriu.

Llengua i estil

L’obra presenta dos nivells ben definits: una prosa retòrica i d’estil artificiós, pròpia del corrent humanista, que pren el nom de valenciana prosa. Aquesta expressió solemne i pedant és la que apareix als parlaments, lamentacions, conhorts, preguntes, respostes i als diàlegs ampul·losos i erudits.

L’altre nivell se separa de les expressions recarregolades i pren un to predominantment col·loquial, familiar, ple de formes populars, refranys, frases fetes, exclamacions, interjeccions.

Aquesta prosa apareix generalment en les escenes amoroses on els diàlegs breus i plens de gràcia accentuen el caràcter humorístic de la novel·la, sobretot quan parlen les dones i, més concretament, quan ho fa Plaerdemavida.

Ara bé, tant un nivell com l’altre responen al parlar artificiós de la noblesa i a la parla col·loquial de la societat valenciana de l’època. L’autor, també estilísticament, aconsegueix una major versemblança en la ficció novel·lística i, a més, introdueix les varietats dialectals més comunes del valencià.

Finalment, el narrador s’expressa amb un registre neutre i clar, allunyat tant de les ampul·lositats de la valenciana prosa com dels col·loquialismes del pla.