Tit Livi: El gran historiador de Roma

La historiografia, a la qual pertany l'obra de Livi, és el gènere en prosa més important de la literatura llatina. Cal buscar els orígens de la historiografia en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, en els quals explicaven els fets més importants que havien succeït al llarg de l'ant, els annals.

El primer historiador en llengua llatina va ser Marc Porci Cató (segle II) que va escriure una obra, avui perduda, titulada Orígens i que narrava la història de Roma i d'Itàlia des dels seus primers temps.

Fins al s. I aC no trobem altres historiadors de renom. Cal destacar però Gai Juli Cèsar, més conegut com a polític i militar, que va escriure les seves obres històriques per justificar les seves accions: Guerra de les Gàl·lies, on explica la conquesta de la Gàl·lia per part de Cèsar, i Guerra Civil on narra la guerra entre Cèsar i Pompeu. Totes dues poden ser considerades de caire propagandístic.

Gai Sal·lusti, per la seva banda, va escriure dues monografies: La conjuració de Catilina i Guerra de Jugurta. També es conserven alguns fragments de la seva obra Històries.

Tit Livi va néixer a Pàdua, una ciutat al nord d'Itàlia, entre el 64 ac i el 59 ac. Va rebre estudis de retòrica i filosofia i va anar a Roma, on es va dedicar a escriure la seva gran història de Roma, Ab urbe condita (Els orígens de Roma). A Roma va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenas, com ara Horaci i Virgili, i va fer amistat amb la família d'August, fins al punt d'esdevenir el professor del futur emperador Claudi. Va morir a la seva ciutat natal l'any 12 o 17 dC.

Els orígens de Roma narra la història de Roma des dels seus orígens fins l'època d'August, més concretament fins la mort de Drus, l'any 9 dC. Un període de 745 anys.

Els llibres es van publicar separadament, però de seguida es van agrupar de deu en deu i van rebre el nom de Dècades. La gran extensió d'aquesta obra va provocar que ben aviat es féssin índexs (periochae) o bé resums (epitomae) de més fàcil utilització.

Així és com va anar perdent part de l'obra de Tit Livi, dels 142 llibres de la qual només conserven algunes parts:

- La primera dècada (llibres I-X) que va des dels orígens de Roma fins a la tercera guerra samnita.

- La tercera dècada (llibres XXI-XXX) que tracta de la segona guerra púnica.

- La quarta dècada (llibres XXXI-XL) que narra l'expansió per la Mediterrània oriental.

- I la meitat de la cinquena dècada (llibres XLI-XLV) que explica la conquesta de Macedònia.

Les fonts que va consultar per escriure la seva obra eren els llibres dels antics annalistes i de l'escriptor grec Polibi. Va deixar de banda moltes altres obres per recolzar les seves afirmacions i no es va preocupar per les imprecisions que apuntava. Seguia un text determinat i després el completava o corregia amb altres obres. Si es trobava amb contradiccions o amb més d'una versió d'un fet, Livi les expressava sense decantar-se per cap opció. Això fa que en la seva obra trobem molts anacronismes, impresicions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics.

Livi no pretenia escriure una obra seguint les normes que regeixen la historiografia actual, sinó que volia glorificar les gestes d'un gran poble. Per a ell, la història de Roma tenia la finalitat d'ensenyar ja que estava plena de fets positius que calia imitar, i també de negatius que calia defugir. Seguia les idees que unien els escriptors del cercle d'August: engrandir la glòria de Roma i exaltar la pax augusta.